Junts no te presa, cert. Porta més de cinc anys fen crida a la unitat i mai aconseguida. Ha demanat a ER fer gruix amb una estratègia de país a Madrid i res.
S’ha proposat revertit tots els acords amb els del 155, i si no vols una tassa tres (tres diputacions on ER i PSOE ara gestionen).
Junts ha tingut un resultat electoral justet. Ha perdut vots, però menys que ER i CUP. El “partit” que ha guanyat, si volem ser justos i fer un bon anàlisis, és el abstencionista.
Un vot que potser mai ha volgut quedar-se a casa, però que només te i ha tingut aquesta oportunitat per mostrar el rebuig general a les estratègies dels partits “anomenats independentistes”.
Som on som i el resultat, sembla, malgrat el vot exterior, no tindrà cap modificació substancial.
Per tant Junts per Catalunya queda oficialment com la organització que pot permetre un nou “Gobierno de Espanya”, noves eleccions, o un pacte entre el PP i PSOE. Poca broma.
Encertar el paper i posicionament polític que ha de tenir Junts, i ates el discurs de la Míriam, Turull, Borràs i Puigdemont, hauria de ser senzill, la lògica interpretativa en aquest cas és determinant i creiem definitiu: Amnistia dret ha decidir, o ja os ho fareu.
Les pressions que està rebent Junts són extraordinàries. Uns criden a l’anima convergent pragmàtica i pactista per negociar i acordar. Altres al seny i que el que convé és evitar que la dreta espanyola governi. Finalment tenim al gruix de la militància que va votar sortir del govern de ER, i que de moment encara no han dit la seva.
Sembla també que per fi ER "vol la unitat". No sabem si a Madrid, per edificar una estratègia política organitzada, o per sortir del pou que cada dia te mes fons.
Determinants, negociació, objectius, bon govern, moció de censura, son conceptes d’un calat extraordinari i creiem requereixen el màxim suport, si és que Junts vol continuar demostrant que és una organització on la militància te veu i decideix les questions extraordinaries.
En cap cas, mai serà el mateix que la Míriam tingui el recolzament de tota la organització, on les posicions politiques i objectius quedin clares i assumides per tothom, ho els detractors don siguin tinguin espai per intentar destruir l’única organització transversal i per la independència.
No demanem un nou Congres. Ja el varem fer, i la ponència política aprovada ho deixa tot clar.
El que proposem és que la direcció del partit, obri arreu del territori un debat- posicionament amb l’objectiu de que a Catalunya i Espanya, tothom tingui clar que la posició és del partit i no d’una part. El moment, creiem, que fins i tot supera al Consell Nacional.
Unitat per fer que. Negociar amb els partits espanyols per fer que. Ho deixem clars l’estratègia i objectius, ho segur que les properes eleccions tindrem altres alternatives i propostes electorals que serviran per dividir-nos encara més. Pensem-hi.