Es ven sabut i prou documentat que l’any 1714 va ser el de la derrota dels catalans i el 1715 el dels Reals Decrets de Nova Planta, signat pel borbó Felip V, amb l’assessorament del Duc d’Olivars.
Per tant, si tenim en compta que la transició del 1978 va aixecar la “prohibició” d’usar el català, confirmem que Castella ha perseguit, prohibit i reprimit durant 263 anys l’ús de la llengua dels catalans, el català.
Semblava que amb el reconeixement de les Nacionalitats i la cooficialitat de les seves llengües, per fi tindríem entesa democràtica i arribaven els temps de la tolerància, la concòrdia i el respecte per les distintes formes de ser.
Que il·lusos som els catalans. Ve els politics un xic més. No tots clar. Espanya, el seu Estat i la morralla espanyolista d’arrel borbònica i franquista, mai permetran que la seva Espanya es desintegri. Punt. La seva desintegració seria directament proporcional a la desintegració dels seus interessos, que bàsicament son de poder econòmic.
Catalunya només podrà tenir plenitud amb tots i cada un dels aspectes socials, econòmics i politics si te la capacitat de decidir com ho fan tots els pobles lliures, i fer-ho, i que ho garanteixi, només, i diem només, ho pot garantir la independència. La resta dependència amb ínfules sobiranistes que deixen clar on és el poder, a Madrid.
RSS Feed
