El 21 de Desembre va ser l’envit que l’Estat espanyol i els seus suportes, va llençar als independentistes. Estaven convençuts que els espanyols unionistes guanyaven i de carrer les eleccions. Van abocar diners sense límit i van mobilitzar com mai als dormits i ni així.
Carles Puigdemont, President legítim, va ser el triomfador del 21D. Majoria absoluta. 34 diputats per Junts per Catalunya, 32 per ERC i 4 per les CUP, per tenir la Presidència del Parlament, majoria independentista a la mesa i una investidura per la Presidència plàcida.
El diputat Roger Torrent sense cap dificultat és escollit President del Parlament. A favor ERC, Junts per Catalunya, les CUP i l’abstenció dels comuns. La resta en contra (PSOE, PP i C’s).
El govern espanyol, que no va poder impedir que els presos politics i exiliats formessin part de les candidatures, ara ho estan fen per la via judicial i estan aconseguint que els electes, que mantenen tots i cada un dels drets de la seva constitució, no puguin ser investits.
Desobediència o obediència. Torrent va triar obediència i va cometre el primer frau. Admetre que és un jutge, o tribunal el que marca la pauta parlamentaria, és admetre també que els vots dels catalans no serveixen per res. Regles de joc amb cartes marcades. Justícia espanyola dient-nos qui i qui no pot ser investit.
Una direcció de ERC que ara urgeix a presentar un candidat que pugui ser investit de forma efectiva. Vaja com volen els del PP, PSOE, Ciutadans, PDeCAT i Comuns. També afegeixen que és per desbloquejar la situació de paràlisis que viu Catalunya. Igual amb un Govern autonòmic, amb un President al gust del M. Rajoy, el Montoro deixarà de controlar els comptes de la Generalitat.
Igual la presa és per col·locar als palmers, això si, tècnics de confiança del partit.
ERC i PDeCAT, són els enterradors del procés o de qualsevol moviment per implementar la República proclamada el 27 d’Octubre del 2017.
Avui la presa per fer Govern és compartida entre unionistes i independentistes reconvertits. Els motius espanyols en són dos. Per poder aprovar els pressupostos del PP(la UE amenaça) i per liquidar la legitimitat del president Puigdemont. La pregunta adient és quina presa tenim nosaltres saben que el 155 ha vingut per quedar-se i que fins el darrer euro el controla Montoro.
Acceptar l’escenari autonomista amb la peregrina argumentació d’un eixamplament hipotètic apropant-nos als comuns i sociates, potser tindrà l’efecte d’allunyar a molts dels que ara hi són.
Eleccions President. Ja hem transigit amb unes eleccions convocades des de Madrid. Ara no poden transigir amb qui ha de ser el President. Ni la justícia espanyola, ni els que han perdut les eleccions, ens poden dir quin Parlament hem de tenir, de que pot parlamentar, que pot aprovar i que pot decidir.
Eleccions President. Eleccions per visualitzar qui té el recolzament del poble. ERC i PDeCAT vol pragmatisme i autonomia per eixamplar. Carles Puigdemont i la majoria de Junts per Catalunya vol República i la seva implementació. Sembla que els de les CUP també. Anem a eleccions i deixem-nos de punyetes que la ciutadania de Catalunya triï i aquest cop amb tres propostes: Autonomisme restringit, unionisme desaforat o República catalana. Anem a totes i qui digui que el procés no ha tingut la virtut de mostrar-nos les misèries i virtuts de tothom és que vol amagar quelcom.
RSS Feed
