Franco, el seu cop d’estat, més l’ajut del feixisme i nazisme va fer possible la victòria del horror. La constitució europeu del “comitè de no intervenció”, que ofegava la República i permetia l’avituallament als colpistes, va clavar l’estocada definitiva contra la República.
“Comitè de no intervenció”, anomenat “Comitè de Londres”, creat el 25 de Juliol del 36, no va impedir en cap cas l’ajut i intervenció de Alemanya i Itàlia a favor de Franco. Els moviments socialistes i comunistes dins del territori peninsular més un paupèrrim ajut de Rússia, van justificar el silenci i un control universal a favor de Franco.
Al 1939 Franco no només guanya la guerra civil, sinó que té l’habilitat, amb l’ajut de l’Església, en transformar la guerra en un clam contra el comunisme i tot el que faci ferum a revolucionari, i s’alinea amb els valors reaccionaris del capitalisme que desprès esdevindria en salvatge.
Al Maig del 1945 acaba la segona guerra mundial i desprès del tractat de Ialta, on Rússia, EEUU i Anglaterra és reparteixen el planeta, comença la “Guerra freda”. Comunisme contra capitalisme. Franco pels EEUU, esdevé amb molt el seu aliat major a Europa. EEUU és el primer país en reconèixer la dictadura franquista. La situació estratègica de la Peninsula i control de la de la Mediterrània s’ho val. Els EEUU situen les bases pel seu exercit de mar i aire, a més de construir la major xarxa de radio a Pals, “radio Liberty”, contra Rússia i els països del Est.
De res serviria que republicans, milicians, socialistes, comunistes, sindicalistes, demòcrates, treballessin i és juguessin la vida per acabar amb el feixisme i nazisme, lluitant com partisans durant tota la segona guerra mundial. Els EEUU i Anglaterra van decidir que Franco no només era un aliat estratègic, sinó que la seva pròpia debilitat internacional aplanava els seus plans de domini mundial.
Els EEUU i els seus aliats, mai encetarien cap operació per acabar amb la dictadura franquista d’arrel nazi i feixista. El Franco anticomunista i el control de les classes subalternes pel regim, és convertien en l’escenari d’estudi per esclafar futures revolucions no controlades i deixar clar que el capitalisme no només havia guanyat la guerra, sinó que era el sistema, l’únic.
La Unió Europea, conclau d’Estats, on el que prima són els interessos econòmics, té poques possibilitats per acabar sent la nova pàtria dels seus clients. Anglaterra s’han va. Turquia fa cua per entrar-hi. EEUU treballa per minoritzar el mercat europeu. Tot plegat ens indica que construir la Europa dels pobles, inclusiva i amb el respecta i defensa dels valors democràtics, és preveu una quimera.
Ara anem al moll del os. Europa és un clan d’Estats on el nivell democràtic de cada un d’ells no és per llençar coets. Això si, tots comparteixen una por antagònica als canvis socials. De fet els canvis s’accepten per interessos econòmics i comercials. Obrir més espais de llibertat gairebé mai. Kosovo n’és un bon exemple.
Espanya i el seu Estat saben, ho tenen clar que la Unió Europea que no va fer res per descavalcar a un dictador, Franco, menys farà ara que forma part del clan dels Estats que decidien fins i tot al marge del Parlament europeu qui governa el Banc Central Europeu.
Catalunya ha d’obrir el debat. Si hem arribat a la conclusió de que Espanya és irreformable, acceptarem que la Unió Europea si.
Ens estem manifestant des de el 2012. Sempre pacíficament i democràticament. Guanyem eleccions, legals i amb participacions històriques. Guanyem el Referèndum malgrat la repressió i decisions judicials que diuen que votar és delicte. I que fa Europa. En el millor dels casos silenci. En el pitjor situar-se al costat d’Espanya.
Justícia europea el darrer espai per trobar suports a la nostra causa. Il·lusos, insensats. Processos judicials que primer legitima la justícia espanyola. Si no acabes el recorregut espanyol no hi pots anar, millor dit no s’acceptarà a tràmit cap denuncia. Finalment si s’accepten les demandes, mínim 10 anys per resoldre. El més greu però, és constatar que desprès de la sentencia de la justícia europea condemnant Espanya, Espanya s’ho passa per l’engonal.
La Unió Europea sembla i pinta que en cap cas serà un aliat de la causa catalana. Europa veu be o calla quan Espanya condecora als torturadors franquistes. Europa veu be quan paga el rescat dels bancs a canvi d’agafar pels collons amb més deute l’Estat espanyol. Europa veu be quan anys rere any Espanya incompleix el nivell de deute, la disminució de l’atur, l’acolliment dels refugiats, directives com la del corredor del Mediterrani. Qui pensi que no tenim corredor per que Espanya no vol, s’equivoca no el tenim perquè Europa o una part, potser no el vol.
Adéu Europa. Benvinguts Commonwealth, Rússia, Xina. Adéu Europa en termes politics. Hola Europa en termes comercials.
RSS Feed
