El discurs del Joan Torrent, com nou President del Parlament de Catalunya, ja va posar la mosca l’orella a molts. El post del Joan Tarda ja no és una mosca és un “moscardó”. Filtracions dient que Junqueras ha de ser President. Renuncies del Gabriel Rufian escandaloses defensant primer la legitimitat del Puigdemont i practicant el silenci després. Rufian, flagel·lador dels socialistes, ara un dels suports vitals dels Tardà, segur que no ho tindrà senzill per explicar-ho.
Joan Torrent va ser escollit pel acord entre Junts per Catalunya, ERC i CUP. Torrent ho sabia i també sabia que l’acord tenia un altra apartat per fer possible que Carles Puigdemont fos investit. Torrent i de forma unilateral va decidir que no.
Carles Puigdemont i Junts per Catalunya no volen eleccions. Normal des de la responsabilitat més estricta. Acceptar que Carles Puigdemont fa un pas al costat, demostra que Junts per Catalunya està disposada i preparada a posar el País per sobre del partit o candidatura. És ERC qui de moment guanya la partida negociadora i estratègica. Restitució i un Govern autonòmic per eixamplar la base social, és la màxima de ERC. Junts per Catalunya accepta una part del relat, el PDeCAT tot, però les CUP no.
No només ho van dir la “Rotenmeller” (Marta Rovira) i l’Illa, ara la Ana Rosa Quintana també, Oriol Junqueras hauria de ser el President. Fins i tot tenim dades fefaents, que fins i tot el jutge Llarena, donaria permís perquè fos investit. Cosa que per cert no farà, sembla, amb el Jordi Sánchez.
Masses indicis per interpretar on va i que pretén la ERC d’Oriol Junqueras i Rovira. Vol obrir diàleg amb socialistes i comuns. Vol un President a la seva mida. No va voler llista de País. No va mostrar cap empatia desprès de guanyar el 21D les eleccions amb ningú. No va preparar cap estructura d’Estat durant dos anys de Govern. Vaja com el Santi Vila.
ERC, amb el PSOE i els de ICV ara podemites i comuns, no sumen, i si sumen és per fer més autonomisme i servilisme. Per l’únic que sumaran és per més centralitat espanyola, més repressió, menys separació dels poders, i sobre tot per cronificar tots els motius del perquè volem ser independents.
Esperem que Junts per Catalunya i les CUP no l’errin. Generositat i intel·ligència per avançar, però com va dir aquell, que la prudència no ens faci traïdors.
RSS Feed
