Acabada la segona guerra mundial, els aliats van fer un judici, que per cert no va ser global, al feixisme nazisme. A Nuremberg els màxims responsables d’una guerra mundial i d’un genocidi planificat van ser condemnats i ajusticiats.
Desprès, els aliats van dedicar ingents esforços per reconstruir tots els estadis socials. En cap cas van desfermar una persecució sanguinària contra els que van fer possible que Hitler, Mussolini i col·laboradors directes fessin el que van fer.
La fi de la segona guerra mundial, no només va encetar propòsits de futur extraordinaris com la “Declaració Universal del Drets Humans”, sinó que la solidaritat i generositat, malgrat els interessos capitalistes de sempre, és van imposar.
Franco va guanyar el seu cop d’estat i la guerra, i va fer exactament l’inrevés del que van fer els aliats. Persecució, afusellaments, tortures, empresonaments, depuració administrativa i exili van ser la marca durant el regnat de Franco sota pali.
Paul Preston al seu llibre “L’Holocaust espanyol, extermini durant i desprès de la guerra civil”, constata 300.000 morts durant la guerra i uns 200.000 després. A banda els exiliats. A Europa durant la II Guerra, més de 60 milions de morts, desprès només els del judici de Nuremberg, 12 condemnats a mort i 8 cadenes perpetues, la resta absolts.
Franco va perpetuar la persecució a tots i cada un dels republicans o antifeixista que per documents, delacions o traïcions apareixien durant tota la dictadura. Franco i l’Església van fer desaparèixer el concepte de generositat, solidaritat i perdo. La dictadura durant 40 anys va executar el seu holocaust particular i mai ha pagat preu.
Els seus hereus, franquistes d’arrel i addictes als principis falangistes, avui continuen volent i pensant el mateix. Liquidació, persecució i condemna a tot el que gosi posar en dubta la unitat d’Espanya, el castellà i ara, en substitució de la dictadura, el regim del 78.
Als espanyols els hi és igual si més de 2.000.000 de catalans volem ser lliures i construir la nostra República. Els hi és igual si som demòcrates i pacifistes de pedra picada. Pel sol fet de proposar solucions politiques que no volen, la resposta és la de Franco, persecució i liquidació com sigui. Menys mal que lo del tret de gracia i la finestra del quart pis ja no és porta.
La Espanya dels espanyols de sempre no té ni vol cap altra oferta que no sigui la de la “España grande y libre”, i això xoca frontalment amb qualsevol proposta fraternal i solidaria. La fraternitat la marquen ells sempre, avui amb les seves lleis i la pretensió legalista. La solidaritat també, repartint l’espoli i engreixant l’abisme de les desigualtats.
Que ningú en tingui dubtes amb la Espanya dels unionistes no hi tenim res a fer. Espanya no ens farà cap proposta als independentistes. Espanya no afluixarà la persecució i repressió als nostres demòcrates. Espanya no vol cap federalisme ni con federalisme. Espanya i els seus corruptes vividors saben que sense la Espanya franquista d’ahir i d’avui els seus privilegis fineixen.
L’única disquisició que haurem de tenir els demòcrates de Catalunya, és si quan arribi el moment, que arribarà, serà si tenim la grandesa de seure a taula per acordar el divorci definitiu. Sobre tot perquè després de tot el que ens estant fent, el mínim que és mereixerien seria un fossar ple de caimans.
RSS Feed
