Espanya mai en té prou. Amb la dissidència que pot trencar el seu estatus quo ni aigua. Pitjor, calc, empresonament, depurats i si poden escarni públic.
Josep Maria Terricabras, la clava, “l’autonomia a Catalunya s’ha acabat per sempre”. Nosaltres afegim, o lliures o sotmesos per sempre.
El President Carles Puigdemont, com en el seu moment Lluis Companys, és la peça cobejada per vendre que han acabat amb el procés. Il·lusos. Igual ens pensen que ara els més de dos milions ens farem monàrquics.
Espanya i la seva maldat no té límits. Franco els ha ensinistrat prou be. Ara fins i tot persegueixen als amics i aquells que comparteixen el seu temps pacíficament a la causa legitima d’estar al costat dels nostres representants i institucions.
Ser amic, dedicar el temps lliure a fer el que un vulgui, els espanyols, la seva justícia i policia ho penalitzen amb detencions, persecucions i acusacions dignes dels estats feixistes.
Xavier Goicoechea Fernández, Carlos de Pedro Lopez, mossos, un detingut a l’aeroport i l’altra a casa seva, més la detenció del professor d’Història Lluis Alay i si poden del empresari Gironí Josep maria Matamala, mostra que Espanya, si Espanya, està podrida en termes democràtics. El franquisme sura ara sense vergonyes.
Espanya va a per totes. Nosaltres també. Democràcia i pacifisme si avui i sempre. Anar amb el lliri a la ma, mai més. Només cal pensar que no tenen prous presons per tant català demòcrata i que no tenim por.
Comença a ser hora de plantar-nos. Anar-nos del Congres i Senat espanyols. No reconèixer l’Estat espanyol com un Estat de dret. No reconèixer la justícia espanyola. Denunciar a les forces repressores com forces d’ocupació.
És hora de que els espanyols, per si encara no ho tenen clar, sàpiguen que volem marxar d’aquest Estat i que no volem ser espanyols. No han volgut diàleg, no han volgut negociar, no han volgut solucions polítiques i pacifiques, doncs ara han de saber que només serem espanyols a la força i per un imperatiu repressor. Espanya mai serà la nostra Nació, i punt.
Postdata. No sabem quan, el que si sabem és que ja és irreversible que Catalunya més aviat que tard serà lliure i un Estat en forma de República i ni Espanya ni tots els unionistes espanyols aquest cop podran evitar-ho.
RSS Feed
