Els espanyols ho tenen clar. Sense matisos, sense clars obscurs. Volen i mai han deixat de voler-ho construir la Espanya que els garanteix ser més rics a expenses de tenir més pobres i tenir els “milús” que garanteixen tota l’estructura, l’Estat, per cert ben remunerats, i amb les concessions mínimes per gaudir del vist i plau “democràtic” de la Unió Europea.
Liquidar les Caixes d’estalvis. Prohibir que el català sigui oficial a la UE. Recuperar la capacitat d’endeutar-se per part del govern espanyol. Limitar la capacitat legislativa del Parlament a través del TC. Pervertir les inversions que fins i tot els perjudica, i una recentralització de les competències, són part de l’estratègia dels espanyols per liquidar qualsevol aspiració democràtica dels catalans.
Espanya i els seus valedors ho van deixar clar amb l’Estatut. El que votem els catalans nomes serveix si s’ajusta al que ells volen, i punt. Qui pensi que els catalans ens mereixem propostes i alternatives d’encaix des de la “generositat” dels espanyols, és que no coneix la historia.
PP, PSOE, Ciutadans i amb matisos els podemites, treballen per la “gran nació espanyola”. Uns sense negociar i d’altres negociant des de posicions absolutistes. Catalunya només serà lliure des de la via unilateral i majoritària. Renunciar a la via unilateral, és tant com acceptar que Espanya ens estimarà com catalans. Són fets indiscutibles que Espanya i els espanyols són els responsables de la via unilateral. Espanya no negocia, imposa, i si no pot, reprimeix fins que ho pugui fer.
El 9N va ser unilateral, el 1O va ser unilateral, i la proclamació de la República catalana també, però tots i cada un d’aquests actes és van fer amb un Govern i Parlaments legítims. El problema és que per Espanya i els espanyols els catalans no tenim cap altra legitimat que no sigui la que van disposar amb els franquistes.
Als catalans només ens queda la via unilateral, democràtica i pacifica i qui pensi que terceres vies o la autonomista ens farà millors i plens amb la Espanya actual, és que en el fons amb un sentiment d’esclau en te prou.
RSS Feed
