Com haurien canviat les coses si el 27 S del 2015 els Comuns amb el seu 8,94% de vots s’haguessin sumat al 47,74% a favor del Referèndum. No calia haver esmentat la independència.
Un 56,68 % de vots per desmuntar a la majoria silenciosa del PP, PSOE i Ciutadans. No seriem el 80% que les enquestes a Catalunya reclamen un Referèndum, però un 56,68%, seria incontestable, legal i legítim per exigir al govern espanyol des de la seva legalitat negociar i pactar un Referèndum d’Autodeterminació per Catalunya. Era el mínim que ens esperàvem des de posicions d’esquerres i progressistes.
A calgut que Espanya i el seu Estat exerceixin la màxima pressió repressiva general per que alguns obrin els ulls. Ara, tot i que també, la cosa no va de independència, va de democràcia i de drets bàsics, la detenció i una interlocutòria digne de les que feien els militars i jutges franquistes, fa que per fi s'aclareixin moltes coses.
No és un tema de venjança per haver estat humiliats com Estat. No aprovaríem lleis. No faríem un 9N. No faríem un Referèndum. No posaríem urnes. No hi haurien paperetes. És que Espanya i els espanyols unionistes mai han volgut una Espanya diferent. Els motius són variats però predomina l’interès del poder i dels diners. La unitat d'Espanya sempre ha esta l'excusa.
El dissabte dia 24 de Març del 2018 no només el Parlament va actuar com pertoca i amb dignitat, sinó que és va donar el primer pas perquè les majories progressistes, democràtiques i pacifiques posessin la primera pedra per acabar amb la Espanya dels borbons i dels neofranquistes.
Gracies Xavier Domènech, i fins i tot gracies Iceta pel teu to parlamentari, malgrat que amb els teus amics fraternals d’Espanya ho tindràs cru. Aquest dissabte per fi i saben que Espanya mai ens falla, hem començat a treballar per ampliar la unitat transversal. Ara només cal que la fem ferma i serveixi per assolir espais de més llibertat i democràcia.
La darrera noticia que ens ve d’Alemanya, és inquietant. Només podem afegir que Alemanya recordi el seu passat i que no torni a fer el mateix. Ahir Lluís Companys va ser afusellat amb un judici sumaríssim militar i sense garanties, i avui Carles Puigdemont seria empresonat primer de forma preventiva i més tard amb sentencia, segur, de més de 30 anys. Dos President triats democràticament i amb unes eleccions legals i legitimes i condemnats un pels feixistes i l’altre, que ja ho esta sense judici, pels hereus de Franco.
Alemanya té l’oportunitat d’ajudar als demòcrates catalans i espanyols. Només cal que no atengui la petició del jutge espanyol i declari que Alemanya no fa extradicions per motius polítics. Seria moralment una disculpa en tota regla del que varen fer els nazis en el seu moment.
Per cert, Franco va fer un cop d’Estat contra la República i desprès va tractar als vençuts de colpistes i aixecament militar, vaja gairebé com ara.