Vaja, sembla com si el Jordi Graupera hagués descobert que la unitat fa la força i que de vegades i en certs moment històrics la unitat és molt més important que les ideologies. Els de les CUP sembla que encara no ho han entes.
En Graupera ho té clar. Fins i tot molt més clar que no ho van tenir CDC i ERC a les darreres eleccions municipals on Trias i Bosch van fer possible que una espanyolista com la Ada Colau guanyes l’alcaldia de Barcelona en ple procés per la independència de Catalunya. En Bosch i els de ERC van creure que les enquestes els hi donaven el cel. Il·lusos de tres regidors a cinc i justet.
La “Proposta per Barcelona”, d’en Graupera té el mateix sentit per haver-la fet el 24 M del 2015. Una Barcelona republicana, amb projecte de país, treballant al costat de la Generalitat i de la Associació de Municipis per la Independència, hagués suposat sumar més del 50% de vots i una pressió afegida al govern espanyol a l’hora de negociar.
Jordi Graupera pot guanyar unes primàries populars. Altra cosa serà fer-ho des de la participació transversal partidista. Volem dir amb el concurs del PDeCAT, ERC, CUP, DC, R, SC, ANC i Òmnium.
Si en Graupera no aconsegueix la transversalitat ideològica organitzada, Graupera no serà alcalde de Barcelona. Tampoc ho serà en Bosch, ni la Munté, ni cap altre sobiranista que vagi per lliure.
La Ines Arrimadas el 21 D va fer que colauites, podemites i comunistes reciclats tastessin la derrota als seus districtes amb una proposta de base espanyolista i de dretes.
Cal tenir-ho clar, la plaça de batlle, a les properes eleccions podria suposar la fi de moltes coses. Ciutadans i la Colau aniran a totes i només se’ls pot guanyar des de la unitat que encertadament Jordi Graupera i molts d’altres abans reclamaven.
Existeix la possibilitat que els partits és passin per l’engonal la proposta. Si això passes, seria el moment adequat per dir-los que se’n poden anar a pastar fang. L’acceptació de la “proposta”, podria marcar el camí per la resta de municipis. Aconseguir més d’un 90 % de Municipis per la República, seria definitiu i Espanya finalment hauria d’admetre que té un problema. Pensem-hi. És hora que els partits, necessaris, facin l’acte patriòtic que la societat és mereix. Ara és l’hora dels ciutadans i de Catalunya.
RSS Feed
