No són globus sonda, són el que els cos els demana. Un decret per facilitar la marxa d’empreses esclaves de la subvenció i d’un mercat mísera i allunyat de perspectives internacionals. Recentralitzar l’ensenyament i acabar amb la immersió lingüística. Prendre el comandament dels Mossos. Il-legalitzar els partits independentistes. Tancar els mitjans crítics amb Espanya. I com no destituir al Govern amb unes hipotètiques eleccions, per cert autonòmiques, insistim, és el cos els demana.
Article 155 de la Constitució. Llei de partits. Llei mordassa. La Fiscalia i la magistratura espanyola, el braç executor. Un tot per substituir la política i els drets universals. Aquesta és la proposta del PP, PSOE i Ciutadans.
El full de ruta espanyol per acabar de construir la seva “Nació”, és clar i nítid, anorrear la resta de pobles. Com fer-ho i els mitjans ha emprar, sembla que és el de menys. Fins i tot estan disposats a assumir l’expulsió de la Unió Europea.
Jordi Sánchez i Jordi Cuixart estan a la presó i tant s’ha val que hi siguin en termes preventius o per sentencia.
La pregunta que ens cal fer, sobre tot els que fa anys i panys que lluitem per la independència, és si ens calen, a nosaltres, més indicis i proves que amb Espanya no hi tenim res a fer.
És possible que la proclamació efectiva de la República encengui la metxa del Armagedon espanyol contra Catalunya i els catalans. L’altra pregunta que també ens hem de fer, és si tenim dubtes que ja fa anys la van encendre.
Som dialogants i pactistes de mena. La supervivència com a poble ha esdevingut possible per aquestes raons. Ara bé, no entendre que estem al segle XXI, que som defensors inequívocs de la democràcia i de la pau, i que en cap cas ens allibera de la resistència i mobilització popular, vol dir continuar assumint que les decisions les prenen altres.
Sabem que l’estratègia per mostrar al mon que som dialogants i pactistes, és bona. Sabem que els Estats de la UE no volen conflictes. Sabem que cap Estat mourà fitxa fins que determinem si som República o no. Sabem que Espanya farà de tot per impedir-ho.
L’únic que no sabem, a banda del període de dos mesos, és que no ens han dit que desprès la proclamació serà efectiva. Dos mesos de coll perquè l’Estat espanyol faci i desfaci. Dos mesos per aconseguir recolzaments internacionals i despistar sobre el que va suposar la repressió de l’1 d’Octubre. Dos mesos per aplicar la seva llei.
No fer avui, o demà efectiva la República, saben i tenint clar el full de ruta d’Espanya i la UE, és un despropòsit i pot fins i tot ratllar la traïció. Amb independència o sense, Espanya farà de la repressió el seu leitmotiv. Donem oportunitat que els demòcrates del mon ens defensin i només ho faran si som República, com espanyols, no deixem de ser un afer intern.
L’hora de complir el mandat de l’1 d’Octubre i desprès del empresonament del Jordi Sánchez i Cuixart, és ineludible. El cabàs de raons, legitimitat i drets és ple.
Postdata. Oblidar que Espanya va tancar el diaris EGIN i Egunkaria, la ilegalització de partits a Euskadi, fets que va permetre que el PSOE i el PP governessin a Eusakadi, seria una temeritat. Ho van fer amb la llei espanyola i sense cap protesta internacional. Avis per navegants.
RSS Feed
