El President Puigdemont podia haver convocat eleccions autonòmiques. Només calia que l’Estat espanyol, Espanya, hagués donat garanties de la no aplicació del 155. Dur però entenedor. Era l’iniciï d’unes negociacions que sempre les hem sabut difícils.
Algunes veus, esperarem per si són interessades, apunten que acumular forces, i recompondre estratègies pot ser un bon camí. Fins i tot el periodista i tertúlia Jordi Graupera, apunta que potser el que toca és protegir les urnes del 21 de Desembre i si ens i posem tots a la feina podem estroncar els objectius de Madrid. Sembla que de repent hem oblidat les operacions del clavegueram espanyol.
No sabem si riure o plorar. Considerar per un moment que els independentistes hem d’anar a les eleccions autonòmiques i aquets cop convocades des de l’article 155, és senzillament esperpèntic.
Hem declarat la independència al Parlament, tenim dos presos politics a la presó i segur que per temps. Dilluns dia 30 la fiscalia emprendrà totes les accions judicials per empresonar a més d’un. Ens han destituït al Govern en ple. Han capat el Parlament. Han impedit que sigui el nostre President que les convoqui si calia. I el que és més greu d’aquí al 21 de Desembre qui governarà, controlarà, destituirà i prohibirà serà la virreina i virrei instal·lats a Barcelona.
La dignitat també serveix per fer política. No tot va de tacticismes i estratègies, que també. Pretendre acumular més forces de les que tenim és directament una fal·làcia. Els únics que podrien ser uns aliats tàctics els comuns i podemites, ja han decidit. Han decidit avalar el 155 amb presos i sense autogovern.
Si l’1 d’Octubre no ha servit per res cal se’ns digui. Els que han rebut repressió per defensar les urnes és el mínim que es mereixen. La resta, els jubilats, les mestresses de casa, els assalariats, els aturats, i els que mai hem viscut de la política, potser ens ho mirarem amb més perspectiva.
RSS Feed
