L’argument estes de que tot va començar amb la sentencia del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, senzillament és fals.
Tot va començar al 1714 amb la infàmia repressiva i la victòria militar dels borbons francesos i el regne de Castella. Uns “reales decretos de nueva planta”, una prohibició dels Drets i Constitucions de Catalunya, una persecució implacable contra la llengua catalana, unes dictadures opressives i assassines, i finalment una transició que ha legitimitat la darrera dictadura i al seu dictador Franco, són part dels arguments que ens han fet persistents, saben que per dignitat la resistència és imperativa.
Una part de catalans d’esquerres i dretes, varen aparcar la dignitat i van fer possible un pacte i el retorn de la Generalitat. Un pacte que poc a poc, però amb insistència AP, ara el PP i el PSOE, amb les seves estratègies compartides han liquidat. Els socialistes mai han pretès construir un Estat federal. Oportunitats i majories n’han tingut. Ni tant sols han generat un estat institucional de traspassos competencials, tot i que fossin lents.
El PP i el PSOE estant i volen construir, des de el pretès “cop d’Estat del Tejero Guardia civil”, La Nació única i castellana. Els seu bipartidisme consagra aquest fet, i ho fan legalment i constitucionalment, diuen. Ells controlen el Congrés i el Senat. Ells capen qualsevol possibilitat de més autogovern. Ells recentralitzen a tort i a dret. Ells, des de la seva legalitat ens diuen el que és pot fer i el que no. Ells controlen el territori, fronteres, duanes, litoral marítim, espai aeri i totes les infraestructures vitals com els ports i Aeroports. Ells mai cediran res que suposi disminuir el poder institucional i coercitiu del Estat. Som on som, perquè finalment la dignitat ha surat, ha surat perquè viure amb un País que té gairebé un 16 % d’atur, quan em podríem tenir al nivell d’Alemanya o Àustria i se’ns impedeix tenir totes les eines per evitar-ho. Viure en un País on no podem acabar amb la pobresa de solemnitat, quan generem prou recursos per evitar-ho. Viure amb un País que no pot decidir per on, quan i com fem les nostres infraestructures, cosa que suposa perdre raons i competitivitat. Viure en un País que quan ve una llevantada és Madrid qui decideix l’arreglo i fins i tot la prevenció.
Viure en un País que se’t maltracta per utilitzar la nostra llengua, sen el català llengua cooficial i veure com és perseguida a la judicatura i a totes les institucions del Estat instal·lades a Catalunya. Viure i veure que després de ser sinó el primer el segon aportador d’euros a la caixa del Estat se’t tracta d’insolidari i altres qualificatius pitjors. Seria d’una indignitat impròpia de qualsevol poble acceptar-ho i no fer res.
Tots aquest arguments són vàlids per explicar on som, però ara hem d’afegir a la dignitat un altre concepte que fins i tot pot ser superior, la democràcia i els seus valors.
Els catalans sempre hem cregut amb la democràcia. Ahir, avui i convençuts que sempre. Però som dels convençuts que la democràcia és construeix des de baix a d’alt. Ara el Govern espanyol, el seu Estat amb els col·laboradors necessaris del PSOE i Ciutadans, volen, millor dit, executaran l’aberració més antidemocràtica possible hi ho faran contra tot un poble. Insistim contra tot un poble. Destituiran un Govern legítim votat pels catalans, legalment i constitucionalment. Escapçaran el Parlament Català dient-nos de que i de que no podem parlar. És faran amb el control dels mitjans públics de Catalunya, TV3 i Catalunya Radio. Prendran el control i substituiran als Mossos quan vulguin. Serà el Rajoy qui anomenarà al nou President de la Generalitat. Finalment aquest control no tindrà límit en el temps.
13 homes sense pietat, el TC, ja ens van dir que la voluntat popular dels catalans no compta. Ara, el divendres, ens tornaran a dir que no només no compta, sinó que tornem a la casella del 39, això si amb un vernís de legalitat.
Va de dignitat i per molt que ens amenacin la butxaca, amb la repressió generalitzada i que mai més tindrem les competències d’ara, ens hem de revelar. És l’hora d’acabar amb la agonia que dura exactament 303 anys. Ara toca República. És el que majoritàriament l’1 d’Octubre els catalans, malgrat la repressió, varen votar. Que ningú s’equivoqui, va de dignitat i agenollar-se avui, seria una indignitat i fins i tot una traïció amb tota regla a Catalunya i als catalans d’ahir i d’avui.
RSS Feed
