Les eleccions municipals del 1931, els catalans van votar República espanyola. Uns quants capitanejats per Macià la catalana.
Com ens va tractar la República espanyola està prou documentat com per no mentir. De República catalana dins d’una Confederació de Repúbliques Ibèriques a una Generalitat autonòmica amb un Estatut, el de Nuria, que com sempre seria retallat a Madrid. D’un finançament adequat, al solidari imposat i més a prop d’un robatori que del tracte just que Catalunya esperava. D’unes competències blindades a unes competències supèrflues i sempre controlades des de Madrid. D’una proclamació d’un Estat català, que no independent d’Espanya, a una presó de tot el Govern de la Generalitat encapçalat per Companys. D’una llei, la de Contractes de Conreu, per resoldre el de “rabassa morta” antiga i injusta, a la negació per part del TGC i el silenci del Govern de la República espanyola.
Catalunya majoritàriament va recolzar la II República espanyola i com sempre només va rebre menys teniment i la mateixa espanyolització que borbons i dictadors ens han anat imposant al llarg dels segles
Militars, església i els terratinents espanyols a la victòria del Front Popular medren, conspiren i executen la traïció. Franco encapçala el cop d’estat contra la República i té com aliats Hitler, Mussolini, l’Església, el comitè de no intervenció format per França i Anglaterra i el suport de les companyies de petroli americanes del moment.
Les aliances fins l’iniciï de la segona guerra mundial és mantindran. L’eix feixista i nazi però ho canviarà tot i la derrota del eix i, amb el judici de Nuremberg els aliats volen deixar clar l’iniciï d’una nova era. Càstig pels nazis feixistes i democràcia de nova fornada.
A Europa un indret, malgrat l’instin assassí i venjatiu, amb l’ajut d’una part dels aliats vencedors de la II Guerra mundial, de l’Església i d’uns poders ferotgement anticomunistes, és salva del càstig que mereix. Espanya.
I la dictadura franquista acabada la guerra a la Península i durant els seus 40 anys de pervivència, assassina, tortura, obliga a exiliar-se als republicans, i practica la rapinya sense fre. Fets que fins avui ningú a pagat preu.
L’any 1978 la dictadura i el “demòcrates de l’època” pacten a la mort del dictador la transició. Una transició que no condemna la dictadura i estableix una llei d’amnistia on totes les atrocitats, equivalents a les que feien els nazis, queden impunes i ni mereixen cap condemna.
43 anys de pretesa democràcia i avui encara Franco per Espanya i el seu Estat és un patriota. Dur i exigent, però gairebé un demòcrata. 42 anys al seu mausoleu construït amb la sang del presos republicans. 43 anys reconeixent la legitimat del patrimoni familiar franquista. Un nou enterament, no ha qualsevol forat d’un camí de muntanya, a un altra mausoleu cristià i amb un enterrament d’Estat.
Doncs si, el colpista i feixista de Franco desprès de 43 anys de “democràcia” no solsamènt no ha rebut el tracte i condemna que mereix sinó que té una Fundació legal dirigida i plena de feixistes i, que rep una subvenció directa de diner públic cada any de tots el que han governat Espanya i el seu Estat diuen en democràcia.
Traduït vol dir, que tots els familiars que van rebre de la dictadura, avui amb els seus impostos mantenen la fundació franquista.
El dia que els espanyols d’esquerres i dretes condemnin a Franco per colpista, per crims de lesa humanitat, per assassí, per feixista. Que il.legalitzin qualsevol tipus d’organització que adori dictadors. Que renunciïn al llegat franquista. Que revisin la llei d’amnistia on els repressors paguin i als represaliats se’ls rescabales del seu patiment.
Potser aquest dia començarem a pensar que Espanya i el seu Estat volen construir des de la democràcia, des de els drets universals dels pobles i des de el mes gran respecte a les urnes, altra cosa.
Mentrestant, avui, els que volen la independència de Catalunya no ho fem només per qüestions identitaries, ni per auto gestionar-nos completament, la volem perquè no volem ser part d’una Espanya amb el seu Estat on el feixisme esta i continua impregnant la vida quotidiana de tothom.
RSS Feed
