El que han donat de si els nostres politics d’ençà el 2012 ho sabem i està documentat. El que han sofert i patit també.
Ser d’esquerres, de centre o de dretes, de moment i fins ara, han estat els esculls per no guanyar la partida contra Espanya i el seu Estat. Això ho sabien els romans i l’Aznar, “divide y venceras”.
Inicialment els il·luminats cupaires van ser els responsables de que la unitat per la independència, deixant a banda les ideologies, fos possible. Més tard, ER si va afegir. El Junts pel Si va ser un miratge i les eleccions posteriors ho van deixar clar. ER mai va voler cap unitat i els cupaires sense avergonyir-se deien que si ER o Junts no feien unitat ells tampoc.
Les darreres eleccions autonòmiques van deixar clar que ni ER ni CUP desisteixen de la seva negativa a practicar la unitat, no ideològica, per la independència. Avui més que mai els tres grups al Parlament han deixat clar que les seves estratègies són diferents i sovint distants. La mostra de tot plegat la tenim al “Congreso español”. ER donant suport al “Gobierno de España”. JxCat practicant la confrontació intel·ligent i els cupaires nedant i guardant la roba.
Tenim un Govern de coalició entre ER i JxCat. Ni per fer Govern s’ha practicat la unitat. La negociació per constituir-lo ho va deixar prou clar.
A aquestes alçades qui cregui que Espanya i el seu Estat afluixaran la repressió contra l’ independentisme, creiem que l’erra i els darrers moviments del Estat espanyol ho demostra.
Les estratègies de ER i JxCat s’assemblen com un ou i una castanya. ER donant suport als del 155 i “Gobierno de España” al Congrés i JxCat exercint la confrontació i denuncia. Governar a Catalunya i fer a Madrid el contrari no és que sigui un joc de malabars, és dir-nos obertament que la cosa va de peix al cove, o “seitonet”, i que el procés queda aparcat “sinedie”.
Si és confirma que ER dona el seu vist i plau als pressupostos “españoles” i JxCat vota no i la repressió estatal és mante, el Govern de la Generalitat té un problema greu i que s’anomena credibilitat.
Credibilitat i confiança són aspectes determinants per decidir quina proposta política sigui la que te més seguidors i de moment avui només s’ha inventat les urnes per saber-ho.
Els dirigent de ER i de JxCat no són amics. Potser escoltant militants amb càrrecs institucionals de ER, o tertulians camuflats, potser diríem que enemics.
Ens cal saber als patidors catalans, que ja portem uns anys sense defallir si ER o JxCat, o altra alternativa és la que vol el poble català.
Cal decidir qui és més honorable i menys mentider. Ens cal saber qui està disposat i qui no. Ens cal que se’ns digui la veritat i si ells que tenen tota la informació diguin si és possible o no. I si és possible com.
Si ER aprova els pressupostos espanyols, el Govern de l’Aragonès s’ha d’acabar. El President Puigdemont ho ha deixat clar; res amb el seu nom.
Eleccions autonòmiques i que el poble decideixi quina estratègia guanya. La de ER venuts al “Gobierno de Espanya”, o JxCat amb la confrontació intel·ligent i el President Puigdemont abanderant-ho.
La resta obediència al regim del 78, pleitesia al borbó per molt que és facin declaracions enfadoses i autonomisme en estat pur.
RSS Feed
