Doncs si, la UE va néixer com un mercat, el del acer i carbó. Això si limitat a uns quants Estats.
Els estreteges de l’economia van creure que un mercat limitat mai podria competir amb els EEUU, Rússia i Xina.
De repent van recordar que Europa va tenir èpoques de màxim esplendor amb l’imperi romà o quan Carlemany era el rei d’Europa.
Un mercat on totes les nacions estat i pobles en fossin part, suposava crear una potencia mundial. Avui amb uns 500 milions d’habitants. Amb els 147 milions de Rússia, més el nivell social, tecnològic i militar, la UE podria ser la màxima potencia mundial.
Només calia fer el que encara no han fet. Situar la legalitat i legitimitat política, econòmica i judicial a la Unió Europea convertint a tots els Estats com institucions de gestió. Només un executiu, un legislatiu i un poder judicial per tots els europeus.
Sembla que alguns Estats estan disposats a renunciar al privilegi de tenir, com Estat, la seva sobirania històrica i acceptar la nova que hauria d’estar cedida al Parlament de la UE, que ja tenim, d’un Banc Central de la UE, que ja tenim, d’un poder judicial TJUE, que ja tenim i un Govern executiu que de moment no tenim i que esta, de moment, cobert per Comissaris amb una capacitat d’acció nul·la davant dels Estats actuals.
No és el mateix tenir drets i respectar-los, que sota subterfugis d’aspecte democràtic és minvin o perseguissin. No pots dir que acceptes la Declaració de Drets Universals i no respectar-ho. No pots dir que la democràcia te com a base fonamental les eleccions i desprès prohibir-les.
La Unió Europea, que bàsicament és una aliança comercial i de territori continua tenint un problema; Els Estats continuen sen un contrapoder i alguns com el d’Espanya i Polònia són el paradigma de que si la UE no és planta, la UE te els dies comptats.
Potser els anglesos amb el seu Brexit, per cert aprovat amb un Referèndum, urnes i vots, van marcar l’iniciï per altres.
La Unió europea te la seva desintegració servida si no diu fins aquí i, repara la diàspora espanyola i ara de Polònia.
Si algú a la Unió Europea reprimeix al poble per posar urnes i votar, pacíficament i democràticament, i desprès condemna als seus representants a presó i exili, la resposta immediata de la UE hauria de ser una sanció política i econòmica que deixes clar que així no.
Si algun estat, com ara Polònia, diu que la seva sobirania està per sobre del poder judicial de la UE, la resposta ha de ser tant contundent com la de acompanyar-los a la porta de sortida.
La Unió Europea ha de decidir. O una UE forta on la democràcia i les regles de joc siguin imbatibles o la seva fi com mercat i com futura potencia.
La Unió Europea ha de decidir o guerra entre pobles, com als Balcans, o democràcia i drets per decidir noves realitats.
La Unió Europea ha de decidir acabar la feina construint la Unió Europea política i econòmica i si pot ser comptant amb Rússia encara que els EEUU protestin, o que sàpiguen que hi hauran mes Brexits, més Espanyes i més Polònies.
RSS Feed
