La Elisenda Paluzie, abans de plegar, ofereix al respectable una proposta que no és nova; “Una quarta candidatura per obligar als partits a “reposionar-se”.
Mai direm que la proposta de la ANC per construir llistes electorals des de la participació via primàries era negativa. Creiem que va ser una bona proposta per intentar democratitzar als partits i, el més important, era tot un avis.
Però el resultat a les eleccions municipals va influir poc per millorar la proposta independentista. Pitjor, avui l’AMI, és un producte congelat o liquidat.
Reagrupament, com diu el seu nom, volia organitzar des de la tranversalitat una proposta netament per la independència, donat que ni CDC, ni ER, ni les CUP, feien res al respecte. L’ensenya de Reagrupament va quedar clar, Patriotisme i DUI. I mentrestant Reagrupament només feia pedagogia i denuncia dels aspectes espoliadors i d’espanyolització, cap problema, Reagrupament rebia quantitats importants d’associats.
Legalitzà “Reagrupament per la independència” com partit, va suposar que la partitocracia i, veien el seu creixement com associació, és preocupes. I tots, també els socialistes que no és jugaven el seu espai, van entrar a sac per destruir la proposta. Negativa municipal per utilitzar el Palau San Jordi. Solidaritat de la ma del militant Uriel Bertran i aliat del Puigcercós per impedir que Joan Carretero guanyes el Congres, reapareix al 2010 uns mesos abans de les eleccions. Conspiracions mes infiltracions aparentment orquestrades des de CDC amb un tal Medi com director d’orquestra, són fets que demostren que qualsevol proposta que vagi dirigida o insinuï que els partits s’han de reposicionar, te tots els números per fracassar.
L’experiència és una grau, diuen els entrats en anys i suposo que va quedar clar, malgrat la intenció de les primàries, que van ser un fracàs. Els partits trien o fan les seves primàries per col·locar als candidats i mai hi renunciaran.
El paper de la ANC mai va ser el d’una nova proposta política per entrar al repartiment d’escons. La ANC s’ha guanyat any rere any ser l’organització per mobilitzar i fer costat al moviment independentista. Els fets ho demostren.
Som dels que creiem que si la ANC proposa una quarta llista, serà la seva defunció com organització mobilitzadora. Hem de suposar que tothom sap que la composició del Secretariat és tant heterogeni com voluble. Vol dir que els interessos partidistes estan representats.
Altra cosa és que la ANC, per fi digués, quin partit u organització lluita per la independència i quins no. No ho farà, ho sabem, fer-ho suposaria la autodestrucció immediata de la ANC.
El que si tocaria, saben que ER està pel diàleg amb Espanya i el seu Estat i, contra les mobilitzacions, és saber el paper de la ANC d’aquesta etapa on ER dona suport al “Gobierno de España” i pretén ajornar la independència sine die. El que si tocaria, saben que ER va pactar amb la CUP als dos anys de “legislatura” fer la “qüestió de confiança” i que ara l’Aragonès diu que no cal, és que farà la ANC al respecte. El que si tocaria, saben que per la ANC la llengua és una ratlla vermella i si la nova llei s’aprova amb ER, JxCat, PSOE i Comuns, és que farà la ANC al respecte.
El que si podria fer per les properes eleccions és demanar el vot a qui de debò s’ho vulgui jugar tot per la independència. Altra cosa que també pot fer és fer una campanya massiva perquè tothom s’associï al Consell per la República. Segur que no serà el mateix que en lloc de 103.000 associats ni hagi un milió.
Aclarir-nos, no enganyar, dir-nos les veritats i sobre tot saber perquè fer, és el que li toca dir a la ANC. Dir-nos que la proposta d’una quarta candidatura, sense saber qui la promociona, quins i don sortiran els candidats, amb quin objectiu, que faran sinó treuen majoria absoluta, i si és per fer por, que quedi clar l’heu cagat.
RSS Feed
