ELS PATRIOTES
  • Blog dels patriotes
  • Per l`independència de Catalunya
  • Declaració de principis
  • Webs i Blogs d´interès patriòtic

JUNTS POT SER L'ALTERNATIVA O EL DARRER FRACAS

2/4/2022

0 Comments

 
Picture

Sembla que finalment el Congres serà ordinari i quan toqui, al juny. Queda per veure que proposa el Consell i la part que correspon al executiu.

L’avenç publicat proposa una part ideològica, no sabem si és debatrà sobre si l’estratègia actual serveix ho s’ha de redefinir. Tocaria fer balanç sobre com va tot plegat amb ER. Un Congrés on els càrrecs orgànics no poden ser substituïts o confirmats, vindria a ser com una trobada d’amics.

Un dels elements politics a debatre són els possibles pactes i aliances amb d’altres forces politiques. El primer repte seran les eleccions municipals. Al respecte, cal no oblidar que el MHP Puigdemont, president de Junts i del Consell per la República, constantment ha fet senyera de la UNITAT i de la TRANSVERSALITAT, organitzada, aspectes a tenir en compta, rebutjar-los, creiem seria un greu error.

Junts per Catalunya, com el seu nom indica, junts, en cap cas és una proposta banal i allunyada d’aspectes ideològics. Junts no pot tenir una única definició ideològica. Junts s’ha de conformar com la millor eina transversal on hi càpiga tothom. El temps per conformar un partit ideològic no és el d’ara.

L’únic que hauria d’importar és definir l’estratègia i les corresponents tàctiques per aconseguir la independència. Autonomisme conformat, confrontació intel·ligent o l’embat definitiu. Aquest són els eixos a debatre. La resta, inclosa la gestió dels recursos que graciosament ens dona l’Estat espanyols, autonomisme i punt.

Però el més important, sens dubte, és el lideratge per complimentar els acords congressuals i creiem que l’actual no serveix.

De fet quan parlem d’estratègia hem de deixar molt clar, on som i amb qui volem ser-hi i, sobre tot quan democràcia, valors democràtics, i les relacions amb els països democràtics ha de ser el nostre Nord sense fissures.

Això comporta un posicionament inqüestionable contra Espanya i el seu Estat. Els motius del perquè no cal que els escrivim, tothom els sap.

Però no en tenim prou. Junts no només ha de tenir la capacitat per situar als millors per liderar el projecte, que no vol dir els que més títols tenen. Un nou lideratge on el compromís per complir sigui sagrat. I qui no si vegi en cor, un pas al costat o enrere. Justificar la gestió autonomista, només serveix per deixar clar que la soldada és l’important.

Gestionar la morralla autonomista, ho fer forat amb les diferencies que tenim amb Espanya i el seu Estat. Reflexió. Resoldre totes o algunes de les imposicions que la legalitat espanyola ens imposa és una aventura de la que normalment guanya el que ho te tot. La via autonomista no serveix per garantir la nostra llengua, ni per resoldre els dèficits estructurals que patim amb les infraestructures. Aquesta via només serveix per legitimar el regim del 78.

El Congrés de JxCat ha de servir per deixar clar que amb l’Estat espanyol, el seu Govern, i les estructures repressives no hi tenim res a veure. Fins i tot, potser seria convenient encetar el paper que fem a Madrid, malgrat l’altaveu. Legitimar el regim del 78 ja les te aquestes coses. Proposar al Congres espanyol negociacions legislatives espanyoles, malgrat algun benefici esporàdic per Catalunya, no deixa, insistim, de ser autonomisme venut al exterior com avenços democràtics de l’Espanya una.

Un Congres per decidir el com, quan i amb qui ha de ser l’objectiu. Un Congres que pretengui mantenir un Govern amb ER, que pactar amb els repressors és d’una centralitat política, que millor unes motlles que res, que pretengui dir-nos que no som prous i que de moment toca gestionar l’autonomisme, és un Congrés manllevat i, podria ser el final d’un camí encetat pel MHP Puigdemont,  per deixar clar que Junts és l’alternativa per fer la independència.

No és que uns Jocs de la neu puguin beneficiar una part del territori, o no, és que els volen fer en nom d’Espanya, del seu Comitè Olímpic i amb una regió espanyola com l’Aragó que dia si i altra també ens insulta. Cap presa per fer uns jocs espanyols.  Fem primer la independència. Segur que entendran que hauran d’aguantar una estona més per millorar el seu estàndard de vida.

No és que una cursa per i feta pels grans interessos econòmics, la regata Amèrica, no pogués anar be per Catalunya, és que la recepció és fa amb els socialistes del 155, els equidistants Comuns i l’entrega de ER.

No és que ens pugui interessar gaire el que fan els socialistes i el seu President Pedro Sánchez amb el poble Sahrauí, és que estem governant a Catalunya amb ER que és un dels seus suports al Congres. Els espanyols del PSOE, ahir eren favorables als drets dels pobles a la seva autodeterminació. Avui contraris, fins i tot encara que hagin de trair els seus propis compromisos amb l’ONU.

Junts ha de triar entre buscar la centralitat política ideològica o creure’s que la proposta de Junts és transversal sense cap ideologia predominant i acceptar que la radicalitat democràtica s’ha d’emprar quan convingui, per exemple amb la nostra llengua.

Per fer autonomisme, protegir les esquerres espanyoles i dir-nos que amb una taula de diàleg  i eixamplant la base independentista, al 2050 serem lliures,  ja tenim els que ho diuen, ER, responsables i contraris a la Unitat estratègica per assolir el que varem encetar l’1 d’octubre del 2017, la INDEPEDÊNCIA.
​
Postdata. Qui cregui que millor el que tenim ara i prescindir de la lluita, ha de saber que Espanya i el seu Estat estan en fallida econòmica tècnica i en fallida democràtica. Nosaltres, que de moment en formem part caurem al pou del infern amb ells. Desprès que ningú plori.


0 Comments



Leave a Reply.

    Imagen

    Autor

    Boi Fusté i Carbonell

    Bomber jubilat.

    Picture
    Picture
    contadores para blogger
    Tweet

    RSS Feed



    Picture

    Arxius

    December 2022
    November 2022
    October 2022
    September 2022
    August 2022
    July 2022
    June 2022
    May 2022
    April 2022
    March 2022
    February 2022
    January 2022
    December 2021
    November 2021
    October 2021
    September 2021
    August 2021
    July 2021
    June 2021
    May 2021
    April 2021
    March 2021
    February 2021
    January 2021
    December 2020
    November 2020
    October 2020
    September 2020
    August 2020
    July 2020
    June 2020
    May 2020
    April 2020
    March 2020
    February 2020
    January 2020
    December 2019
    November 2019
    October 2019
    September 2019
    August 2019
    July 2019
    June 2019
    May 2019
    April 2019
    March 2019
    February 2019
    January 2019
    December 2018
    November 2018
    October 2018
    September 2018
    August 2018
    July 2018
    June 2018
    May 2018
    April 2018
    March 2018
    February 2018
    January 2018
    December 2017
    November 2017
    October 2017
    September 2017
    August 2017
    July 2017
    June 2017
    May 2017
    April 2017
    March 2017
    February 2017
    January 2017
    December 2016
    November 2016
    October 2016
    September 2016
    August 2016
    July 2016
    June 2016
    May 2016
    April 2016
    March 2016
    February 2016
    January 2016
    December 2015
    November 2015
    October 2015
    September 2015
    August 2015
    July 2015
    June 2015
    May 2015
    April 2015
    March 2015
    February 2015
    January 2015
    December 2014
    November 2014
    October 2014
    September 2014
    August 2014
    July 2014
    June 2014
    May 2014
    April 2014
    March 2014
    February 2014
    January 2014
    December 2013
    November 2013
    October 2013
    September 2013
    August 2013
    July 2013
    June 2013
    May 2013
    November 2012
    September 2012
    August 2012
    February 2012
    December 2011
    October 2011


    Imagen

     Ara, com fa tres segles

    "Si la fortuna no ens afavoreix, morirem sepultats en les ruïnes de la nostra pàtria".

    Pau Tomeu, sergent major del regiment de Sant Narcís (juny de 1714).

       

    Imagen

    UN PENSAMENT, UNA FLOR
    Les tombes flamejants

    "Fou una pàtria. Va morir tan bella.
    que mai ningú no la gosà enterrar:
    damunt de cada tomba un raig d'estrella
    sota de cada estrella un català.


    Tan a la vora del mar dormia
    aquella son tan dolça de la mort,
    que les sirenes dia i nit sentia
    com li anaven desvellant el cor.


    Un dia es féu una claror d'albada
    i del fons de la tomba més glaçada
    fremi una veu novella el cant dels cants:


    -Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
    Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
    oh Pàtria de les tombes flamejants."

    Ventura Gassol

    Imagen


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Cançó futura

    Guerra la guerra, fem-nos soldats:
    serà la terra pels catalans.
    Gent de Castella, deixeu-nos pas!
    Feu-vos enrera la host vilana.
    La mar és nostra! La branca ufana
    quan l’estol passa.

    La malvestat
    s’és feta eixorca si som triomfants:
    serà la terra pels catalans.
    Duem estrella i penó barrat,
    guerra la guerra!

    L’ardit es bat
    per una engruna dolça de pau:
    si perd l’engruna vol llibertat.
    Serà la terra pels catalans.
    Gent castellana, l’allau no us val!

    Joan Salvat-Papasseit
    Poema escrit el desembre de 1921
    amb motiu de la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda

     

    Ampla és Castella

    Ampla és Castella, i com un palmell
    té la durícia d’aixecar l’espasa.
    El braç és las i no el mena cervell;
    la gola és seca i la set no li passa.

    Terra dels Terços petjadors de lleis
    que imposaven amb sang llur llei estranya
    ampla és Castella, sepulcre de reis,
    malavirança a la Marca d’Espanya.

    Sota els pollancs l’ombra encara es marceix
    del mal que ha fet amb la seva tonada;
    sorolls de focs i esperons, i l’escreix
    amb que els cavalls soterraven l’estada.

    Ampla és Castella, el seu ressò un gemec,
    té la sordesa de massa escoltar-se.
    La veu dels íbers és ronca d’ofec
    i ella no els sent: només vol rebolcar-se.

    Joan Salvat-Papasseit   



    Picture
    Picture

    Imagen

    Imagen

                                          Bonaventura Carles Aribau 

    LA PÀTRIA

    Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
    oh serres desiguals, que allí en la pàtria mia
    dels núvols e del cel de lluny vos distingia
    per lo repòs etern, per lo color més blau.

    Adéu tu, vell Montseny, que des ton alt palau
    com guarda vigilant cobert de boira e neu
    guaites per un forat la tomba del Jueu,
    e, al mig del mar immens la mallorquina nau.

    Jo ton superbe front coneixia llavors
    com conèixer pogués lo front de mos parents,
    coneixia també lo so de tos torrents
    com la veu de ma mare, o de mon fill los plors.

    Mes arrencat després per fats perseguidors,
    ja no conec ni sent com en millors vegades;
    així d’arbre migrat a terres apartades
    son gust perden los fruits e son perfum les flors.

    Què val que m’haja tret una enganyosa sort
    a veure de més prop les torres de Castella,
    si el cant del trobador no sent la mia orella
    ni desperta en mon pit un generós record?

    En va a mon dolç país en ales jo em transport
    e veig del Llobregat la platja serpentina,
    que, fora de cantar en llengua llemosina
    no em queda més plaer, no tinc altre conhort.

    Plau-me encara parlar la llengua d’aquells savis
    que ompliren l’univers de llurs costums e lleis,
    la llengua d’aquells forts que acataren los reis,
    defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis.

    Muira, muira l’ingrat que, en sonar en sos llavis
    per estranya regió l’accent nadiu, no plora;
    que, en pensar en sos llars, no es consum ni s’enyora,
    ni cull del mur sagrat la lira dels seus avis.

    En llemosí sonà lo meu primer vagit
    quan del mugró matern la dolça llet bevia.
    En llemosí al Senyor pregava cada dia
    e càntics llemosins somiava cada nit.

    Si, quan me trobo sol parl ab mon esperit,
    en llemosí li parl, que llengua altra no sent;
    e ma boca llavors no sap mentir ni ment,
    puix surten mes raons del centre de mon pit.

    Ix, doncs, per a expressar l’afecte més sagrat
    que puga d’home en cor gravar la mà del cel,
    oh llengua a mos sentits més dolça que la mel
    que em tornes les virtuts de ma innocenta edat.

    Ix, e crida pel món, que mai mon cor ingrat
    cessarà de cantar de mon patró la glòria
    e passe per ta veu son nom e sa memòria
    als propis, als estranys, a la posteritat.


    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Imagen

    Diputats de Catalunya,

    els de l'antic General,
    porteu en les cerimònies
    damunt del pit un senyal.

    Amb orgull patri ho declaren
    els vells documents i escrits
    on relluu la frase sòbria:
    "duien lo senyal en pits".

    En la vostra digna toga
    es destaca una gran creu;
    quan el poble se n'adona
    no se sent remor ni veu.

    Senyal vermell de Sant Jordi,
    el senyal del Principat;
    en temps de pau o de guerra,
    símbol de la llibertat.

    En les hores de revolta
    -el llevant contra el ponent-
    aquest senyal guspireja
    com un estel resplandent.

    Si les quatre flames roges
    parquen lènsenya reial,
    la creu de Sant Jordi mostra
    el poder del General.

    Creu de llegenda i de glòria,
    creu viva dels combatents,
    és feta de la sang densa
    que raja dels pits valents.

    President de Catalunya,
    el del novell General,
    com a lloc del teu suplici
    t'han triat un lloc ben alt.

    No has volgut calçat que et privi
    de tocar el sagrat terrer;
    no has volgut als ulls cap bena
    que et privi de veure'l bé.

    Al castell de les tragèdies
    et dreces a peus descalç;
    petges la terrai la guaites
    entre clarors matinals.

    L'oreig una veu et porta
    des de la plana de Vic,
    ressò profund de la història,
    la veu d'un màrtir antic:

    -No et mataren per traïdor,
    ni tampoc per ser cap lladre;
    et maten perquè com jo,
    has volgut lliure la Pàtria...

    -Trèmul, l'oficial mana
    fer foc. Oh, màxim dolor!
    -Per Catalunya!- tu crides
    amb veu sense tremolor.

    La descàrrega, impía,
    el teu cos ha foradat;
    les parpelles, piadoses,
    sobre els teus ulls s'han tancat.

    Per les ferides obertes
    la noble sang ha sortit.
    Sobre el cor, el tret de gràcia
    roba i carn ha envermellit.
    President, quan tu mories,
    dueies el senyal al pit!



    Antoni Rovira i Virgili
    Imagen

Powered by Create your own unique website with customizable templates.