Sembla que finalment el Congres serà ordinari i quan toqui, al juny. Queda per veure que proposa el Consell i la part que correspon al executiu.
L’avenç publicat proposa una part ideològica, no sabem si és debatrà sobre si l’estratègia actual serveix ho s’ha de redefinir. Tocaria fer balanç sobre com va tot plegat amb ER. Un Congrés on els càrrecs orgànics no poden ser substituïts o confirmats, vindria a ser com una trobada d’amics.
Un dels elements politics a debatre són els possibles pactes i aliances amb d’altres forces politiques. El primer repte seran les eleccions municipals. Al respecte, cal no oblidar que el MHP Puigdemont, president de Junts i del Consell per la República, constantment ha fet senyera de la UNITAT i de la TRANSVERSALITAT, organitzada, aspectes a tenir en compta, rebutjar-los, creiem seria un greu error.
Junts per Catalunya, com el seu nom indica, junts, en cap cas és una proposta banal i allunyada d’aspectes ideològics. Junts no pot tenir una única definició ideològica. Junts s’ha de conformar com la millor eina transversal on hi càpiga tothom. El temps per conformar un partit ideològic no és el d’ara.
L’únic que hauria d’importar és definir l’estratègia i les corresponents tàctiques per aconseguir la independència. Autonomisme conformat, confrontació intel·ligent o l’embat definitiu. Aquest són els eixos a debatre. La resta, inclosa la gestió dels recursos que graciosament ens dona l’Estat espanyols, autonomisme i punt.
Però el més important, sens dubte, és el lideratge per complimentar els acords congressuals i creiem que l’actual no serveix.
De fet quan parlem d’estratègia hem de deixar molt clar, on som i amb qui volem ser-hi i, sobre tot quan democràcia, valors democràtics, i les relacions amb els països democràtics ha de ser el nostre Nord sense fissures.
Això comporta un posicionament inqüestionable contra Espanya i el seu Estat. Els motius del perquè no cal que els escrivim, tothom els sap.
Però no en tenim prou. Junts no només ha de tenir la capacitat per situar als millors per liderar el projecte, que no vol dir els que més títols tenen. Un nou lideratge on el compromís per complir sigui sagrat. I qui no si vegi en cor, un pas al costat o enrere. Justificar la gestió autonomista, només serveix per deixar clar que la soldada és l’important.
Gestionar la morralla autonomista, ho fer forat amb les diferencies que tenim amb Espanya i el seu Estat. Reflexió. Resoldre totes o algunes de les imposicions que la legalitat espanyola ens imposa és una aventura de la que normalment guanya el que ho te tot. La via autonomista no serveix per garantir la nostra llengua, ni per resoldre els dèficits estructurals que patim amb les infraestructures. Aquesta via només serveix per legitimar el regim del 78.
El Congrés de JxCat ha de servir per deixar clar que amb l’Estat espanyol, el seu Govern, i les estructures repressives no hi tenim res a veure. Fins i tot, potser seria convenient encetar el paper que fem a Madrid, malgrat l’altaveu. Legitimar el regim del 78 ja les te aquestes coses. Proposar al Congres espanyol negociacions legislatives espanyoles, malgrat algun benefici esporàdic per Catalunya, no deixa, insistim, de ser autonomisme venut al exterior com avenços democràtics de l’Espanya una.
Un Congres per decidir el com, quan i amb qui ha de ser l’objectiu. Un Congres que pretengui mantenir un Govern amb ER, que pactar amb els repressors és d’una centralitat política, que millor unes motlles que res, que pretengui dir-nos que no som prous i que de moment toca gestionar l’autonomisme, és un Congrés manllevat i, podria ser el final d’un camí encetat pel MHP Puigdemont, per deixar clar que Junts és l’alternativa per fer la independència.
No és que uns Jocs de la neu puguin beneficiar una part del territori, o no, és que els volen fer en nom d’Espanya, del seu Comitè Olímpic i amb una regió espanyola com l’Aragó que dia si i altra també ens insulta. Cap presa per fer uns jocs espanyols. Fem primer la independència. Segur que entendran que hauran d’aguantar una estona més per millorar el seu estàndard de vida.
No és que una cursa per i feta pels grans interessos econòmics, la regata Amèrica, no pogués anar be per Catalunya, és que la recepció és fa amb els socialistes del 155, els equidistants Comuns i l’entrega de ER.
No és que ens pugui interessar gaire el que fan els socialistes i el seu President Pedro Sánchez amb el poble Sahrauí, és que estem governant a Catalunya amb ER que és un dels seus suports al Congres. Els espanyols del PSOE, ahir eren favorables als drets dels pobles a la seva autodeterminació. Avui contraris, fins i tot encara que hagin de trair els seus propis compromisos amb l’ONU.
Junts ha de triar entre buscar la centralitat política ideològica o creure’s que la proposta de Junts és transversal sense cap ideologia predominant i acceptar que la radicalitat democràtica s’ha d’emprar quan convingui, per exemple amb la nostra llengua.
Per fer autonomisme, protegir les esquerres espanyoles i dir-nos que amb una taula de diàleg i eixamplant la base independentista, al 2050 serem lliures, ja tenim els que ho diuen, ER, responsables i contraris a la Unitat estratègica per assolir el que varem encetar l’1 d’octubre del 2017, la INDEPEDÊNCIA.
Postdata. Qui cregui que millor el que tenim ara i prescindir de la lluita, ha de saber que Espanya i el seu Estat estan en fallida econòmica tècnica i en fallida democràtica. Nosaltres, que de moment en formem part caurem al pou del infern amb ells. Desprès que ningú plori.
RSS Feed
