En Jordi Sánchez i Picanyol, ha dit que plega com Secretari General de JxCat. Diu que és per afavorir el projecte i consolidar la unitat interna amb una crida estricta a presentar una sola candidatura al Congres de Juny (a celebrar a la Catalunya Nord sense data de moment, aquest any).
La biografia d’en Jordi és extensa i variada. Mai direm que és com un Camaleó, però acolorida si.
Militant de Iniciativa Catalunya Verds (no tenim dades que ho fos del PSUC).
Conseller de la Corporació de radio televisió de Catalunya.
Director de la Fundació Jaume Bofill.
Adjunt al Síndic de Greuges, Ribó, militant històric del PSUC.
President de la ANC. Abans de la Crida.
Director del Observatori dels Drets. Contractat, quan era President de la ANC, per la Fundació Pompeu Fabra de la Caixa.
Secretari general de Junts per Catalunya, com a mínim fins el proper Congrés a celebrar el mes de Juny d’aquest any.
Deu nido, avarca tots els papers de l’auca.
Els pocs convergents que són a Jxcat que consideren que el peix al cove és possible van tenir el seu aconseguidor. Capaç de pactar en solitari un Govern amb ER. Capaç de dir-nos que la gestió era part fonamental de Junts. Capaç de dir-nos que acceptar el castellà com llengua vehicular blindava el català. Capaç de dir-nos que com només tenim 32 diputats el millor és sotmetre’ns i gestionar l’autonomia. Capaç de dir-nos que tenim el Conseller d’economia com un bon exponent de futur. No ho sabem si era per la seva gestió al capdavant de la fundació de la Caixa, o perquè gracies a ell va obtenir una bona remuneració com director d’un observatori que depenia d’aquesta Fundació i mantenir-se com President de la ANC.
Incapaç de dir-nos quina estratègia hi ho full de ruta per fer mes gran el Consell per la República, ni per implementar la República catalana ja proclamada i legitimada per un Govern, un Parlament i tot un poble. Volgudament incapaç, creiem.
Altrament no agrairem els serveis prestats. Només lamentem no poder fer-te fora al Congrés.
RSS Feed
