La direcció de ER, ha decidit que va per lliure. Amb una, de moment amagada, estratègia que pretén sumar només als d’esquerres, pretenguin el que pretenguin i saben que uns volen sobirania catalana dins d’Espanya i d’altres volen un referèndum per votar no a la independència de Catalunya.
Junqueras, Aragonès, Tarda, Rufian, Sol, Sabria, i pot ser alguns altres capitostos com l’Huguet i la Simó, ho tenen clar. La resta del partit de moment no ho sabem. No és el mateix el PSOE al govern que el PP i menys un govern espanyol del PP, Ciutadans i Vox. El que obvien és que els unionistes espanyols de dretes i d’esquerres tenen un pacte de sang per defensar el seu Estat i la seva nació que la volen com Franco i els borbons, una, castellana i “lliure”.
Si fóssim objectius, però molt, fins i tot i podríem estar d’acord. Millor els que van d’esquerres que els altres. El problema són els fets, GAL, Filesa, BOE, Roldán, Guerra, ERE’s, portes giratòries, 155, defensors dels borbons, renuncia de la República ni que fos espanyola, abdicació de resolucions fetes per ells mateixos com el dret d’autodeterminació dels pobles, la seva intransigència amb el català prohibint-la al Parlament europeu, llei mordassa, reforma laboral, retallades, despesa militar, Però no. Fins i tot cap de les 350 propostes per ser investit, ofereix al poble català cap altre reconeixement que no sigui la submissió política i econòmica. Poca broma, i si aquesta és l'esquera progre espanyola, dels que esperem aliances, anem dats.
Cal saber i tenir clar que el regim del 78 va ser un pacte de sang per legitimar el franquisme i als borbons, fet que ens mostra amb total claredat, que actualment a Catalunya l’aposta és determinant: independència o comunitat autonòmica supeditada als designis de Madrid.
Cal situar-nos on som i decidir. PSOE, PP, Ciutadans, UP, i ara Vox, són les forces unionistes espanyolistes i defensors del seu constitucionalisme i l’única oferta que ofereixen al poble català, és la seva legalitat, jugar-hi i quan els astres estiguin alineats, modificar la seva Constitució i legalitat.
Aquest fet, la de modificar la Constitució espanyola per fer possible un referèndum d’autodeterminació, és matemàticament un brindis al sol. De 350 diputats Catalunya pensant que tots els nostres diputats estesin per la independència, 48, encara ens farien falta 185 diputats espanyols. Tant al Congrés com al Senat i després un Referèndum. Algú avui pot afirmar i assegurar que tenim aquestes condicions, o que les tindrem d’aquí 40 anys. Cal saber que si a Catalunya lluitem per eixamplar-nos, Espanya i el seu Estat amb la seva legalitat no pararà fins destruir-nos.
ER, de Catalunya o de la pretesa Espanya federal, que ara seria borbònica, fa que el seu nou relat estratègic faci aigües. Els unionistes espanyols d’esquerres anys n’han tingut per construir un sistema federal. No els hi calia modificar la seva Constitució. Però som on som i l’únic que rebem malgrat anys de lleialtat i solidaritat, és repressió política, econòmica, judicial i policial.
Els termes i qualificatius poden ser relatius, però avui afirmem que amb la nació espanyola, que la volen al preu que sigui, i el seu Estat MAI pactarem amb democràcia un Referèndum d’Autodeterminació.
Fins i tot, si a Catalunya el percentatge independentista arribes a ser escandalós, si negarien. Catalunya és un boti de guerra des de el 1714 i com tots els espais conquerits a sang i foc, fa que penetri al ideari col·lectiu espanyol la pertinença com quelcom personal i per sobre fins i tot dels drets socials, individuals, col·lectius i la democràcia.
ER, haurà de decidir, obertament, sense embuts que vol que pretén i quin és el seu objectiu de país, sobre tot perquè contextos com el que tenim ara és donen una vegada cada segle.
Per cert recordar que amb la proclamació de la República catalana feta per Francesc Macià i avortada des de el Govern de la República espanyola amb el suport dels federalistes encapçalats per Lluis Companys, des de ERC, i l’acceptació del Estatut de Nuria, que seria retallat a Madrid, la historia és repeteix, ens va condemnar, com ara, a no ser res altra cosa que espanyols i de segona.
Ningú dels actuals politics, historiadors, tertulians explica que hagués passat si Macià hagués tingut el recolzament de tothom a Catalunya. La República espanyola només tenia dos opcions, la democràtica d’acceptació de la voluntat popular o l’exèrcit. Tot hagués quedat clar i fins i tot és podria haver evitat una guerra civil.
RSS Feed
