L’any 2012 la justícia espanyola a través del TC, liquidava un nou Estatut per Catalunya, on només és pretenia tenir més competències i un cert reconeixement com subjecte polític, Nació. En cap cas és pretenia un divorci, ni ser deslleials a España i al seu Estat.
La resposta desfermada al nou Estatut, de Sau, malgrat la distancia, va produir la mateixa resposta que el de Nuria. PP, PSOE i més tard Ciutadans, van enverinar i reblar l’anticatalanisme des de tots els àmbits.
L’Estatut aprovat primer al Parlament amb majoria absolutíssima, va ser, “cepillado” pels grans amics de ERC, PSOE i desprès, malgrat el Referèndum d’acceptació, el Tribunal Constitucional espanyol, va acabar la ribotada.
Va quedar clar. Ni el Govern de la Generalitat, ni el Parlament, ni la voluntat popular de Catalunya, mai han pintat res, o tant poca cosa que millor deixar-ho aquí.
Normalitzar la repressió, que tenim un Estatut ribotat, que l’Estat i tot el que se’n deriva, ens fa perdedors. Ser carcellers dels nostres líders politics per posar urnes i quedant-nos mirant la lluna, és la nostra derrota, i continuar administrant una autonomia amb permís de Madrid, la nostra vergonya per molt que se’ns digui que millor aquest minso poder que cap.
Alguns politics, han llençat globus sonda, per adaptar la seva estratègia. Primer la proposta del indult, figura que irremediablement comporta l’acceptació de la sentencia. Ara l’amnistia. Només manca afegir i “Estatut d’Autonomia”. Bona proposta aquesta, igual aprofiten per amnistiar a tots els corruptes del PSOE i PP. Com varen fer al 78, democràcia a canvi d’oblidar la dictadura franquista.
Ens odien perquè no volem ser ni castellans ni espanyols ( Wert, hay que espanyolizar a los niños y niñas de Catalunya). Espanya, el seu Estat i l’unionisme franquista borbònic, van afluixar durant el primers 20 anys desprès del 78, però han après que la construcció de la seva Nació només és possible destruint les altres. Com fer-ho també, controlant tots els ressorts de poder, amb lleis, una certa legalitat i repressió. Hitler també va funcionar amb la seva legalitat.
Espanya, el seu Estat, els espanyols unionistes, la seva casta dominant, i els seus privilegis, que són fruit d’un espoli històric, ho tenen clar. Espanya sense colònies que exprimir, sense recursos propis, és redueix a Castella i uns trossos de terrenys guanyat als del Àndalus, i amb això, avui no van enlloc.
El problema el tenim a Catalunya. Nació o regió. Autonomia o República. Espanyols o catalans. Amos dels nostres recursos o esclaus de la “bondat” espanyola. Normalitzar i legitimar les imposicions d’un altra nació o lluita determinada.
La sentencia del judici farsa, franquista, condemnarà, de fet ja ho són amb els gairebé dos anus que porten de presó preventiva, a demòcrates pacifistes. No ho faran només per posar urnes, ho faran perquè han fet aflorar que el regim del 78 és una continuïtat del franquisme.
Tots aquells que proposin que hem de continuar insistint amb el diàleg amb els espanyols unionistes i d’arrel franquista, no fan res més que normalitzar el que tenim a sobre. Amb els antidemócrates, nazis i feixistes no és dialoga, se’ls combat.
L’escenari, per molt que és vulgui tergiversar, canviar, i fer-nos creure que tenim aliats democràtics a España, és tant pervers com clar. Amb Espanya, el seu Estat i els unionistes espanyols no en tenim, i qui ens digui que la lluita és de classes i que primer la revolució social, ens menteix descaradament. Avui molts treballadors, de la classe obrera, voten PP, PSOE, Ciutadans i Vox. O no.
Desgraciadament estem normalitzant la repressió i persecució. Denunciar-ho només en termes politics esta prou be. No afegir que no som ni tenim capacitat per construir res que no sigui d’acord als designis espanyols, ara és un greu error.
Avui com ahir, tot i que el sentiment identitari, ens ha fet transmetre, cultura i historia, no ni a prou. Hem de treballar la denuncia del que podríem ser i no som si fóssim independents. Salaris, pensions, solidaritat, creixement, modernització, serveis, cultura, són conceptes antagònics amb la cultura espanyola. Ells només saben robar, rapinyar i viure de l’esforç d’altres pobles. Ara ens cal que els espanyols que viuen i treballen a Catalunya, i que mai han pensat en fugir, entenguin que el seu futur i dels seus passa per una Catalunya lliure i no normalitzadora de la repressió i manca de drets.
RSS Feed
