Ni que deixéssim de ser independentistes i només catalans, els espanyols mai ens voldran ni estimaran.
No és que ho diem nosaltres, ho diuen els espanyols que han maldat per fer govern i han mostrat la seva incapacitat i ates que anem a eleccions espanyoles, que ningú ho oblidi, espanyoles per a major gloria de la Nació espanyola España.
A nosaltres els catalans i després de dir-nos a la cara, obertament, per escrit, radiat, televisat i des de el faristol del Congrés, que ens aplicaran el 155, o qualsevol article de la Constitució per lligar-nos curt, confirma l’estimació que ens tenen. Fa més de tres segles que ho sabem i patim.
No volen estar sotmesos als vots dels independentistes. Tampoc fer coalició amb els altres espanyols d’esquerres. Els de ER, i desprès de les declaracions del PSOE i UP, disposats quan convingui a l’aplicació del 155 i d’altres articles de la seva Constitució, hauran d’explicar i molt be, perquè collons volien aquest govern de coalició espanyol amb un President del PSOE al mateix nivell que qualsevol altre partit de dretes espanyol, i a canvi de res.
El mes d’Octubre tindrem sentencia. El judici farsa haurà finit. Sembla que per tots el indicatius de venjança la sentencia serà exemplar. L’absolució no és contempla.
Correspon a les nostres institucions, Govern i Parlament donat que tenim majoria independentista liderar la resposta. Ara bé, sense l’acord estratègic i unitari dels partits i societat civil, el que des de aquí podem garantir és que si la resposta no és combativa i de resistència, els presos i exiliats ho seran i per molt de temps.
El 10 de Novembre Espanya te eleccions. Abans però haurem tingut la sentencia. Qui pretengui continuar legitimant el regim del 78 dient-nos que des de Madrid farem més força i tindrem més repercussió mediàtica, directament menteix. No ens volen a Madrid i ja tenim al Consell de la República, (no per, aviat), per tant la primera qüestió a preguntar-nos és si cal participar d’unes eleccions d’un país i Estat. Si és que si només pot tenir un objectiu fer ingovernable Espanya i fer servir la nostra força per obligar-los a negociar, i això només és pot fer guanyat la majoria d’escons amb una llista de país. Els que la rebutgin només ho podran defensar per una aposta malaltissa d’una pretesa hegemonia que mai aconseguiran, o per uns diners que al cap a la fi surten de l’espoli català.
La possibilitat real de no anar-hi, només és podria contemplar des de la perspectiva real d’implementar la República ja proclamada i abandonar totes i cada una de les representacions d’Espanya a Catalunya.
La sentencia obligarà a tothom i els que rebutgin la UNITAT, a les hores ja podrem dir obertament que mai han volgut la independència i només l’han utilitzat per interessos partidistes, personals i molt ens temem que pels mateixos que defensen els unionistes a casa nostra.
Una resposta proporcional. La que no hem estat capaços de fer aquests dos anys, segur que cal, però la proporcionalitat a la repressió exercida per Espanya i el seu Estat contra els catalans i Catalunya, només pot ser la independència. Ho podem fer, només ens cal pensar amb els nostres i Catalunya. Ni més ni menys.
RSS Feed
