Ja hem dit que dins de ERC, cohabitaven dues sensibilitats prou definides, la de Macià amb Estat Català, i per la independència de Catalunya en forma de República, i la tropa de Companys, federalistes, obreristes i de classe a favor, uns de la República espanyola Federal i altres eliminar l’Estat.
Que Macià proclames la República catalana desprès que Companys proclamés la espanyola des de l’Ajuntament de Barcelona, ho deia tot.
El “contuberni” republicà, espanyols de dretes i esquerres, sempre ho van tenir clar, “liquidar als borbons en cap cas hauria de suposar la liquidació de la Espanya una i de significat i caire castellà”.
La República espanyola no podia permetre cap aventura “revolucionaria” trastoques la seva espanyolitat tot i que és digués republicana.
Madrid maldava per legitimar el nou regim. Calia una transició que molestes el mínim possible a les castes, militars, empresarials, eclesiàstiques, fins i tot monàrquiques, per evitar danys majors, deien.
Calia consolidar la II República com fos. La proclamació de la República catalana, va agafar a contra peu la constitució del primer Govern de la República espanyola. La República Catalana esdevenia el fet polític més rellevant a la Península si tenim en compta que la República espanyola formalment encara no estava constituïda i provenia d’unes eleccions municipals.
Fos com fos, Madrid, i una vegada constituït el primer govern de la República presidit per Manuel Azaña, va començar a pressionar per fer desistir a Macià del seu objectiu, tot i que en cap cas, Macià és deslligues del nou regim república espanyol.
Macià i la seva proclamació de la República catalana, estava prou estudiada per dignificar el mandat popular i per no establir una trencadissa amb el nou regim republicà. Macià sabia que hauria de negociar i no era el mateix des de una posició de força, saben que els federalistes espanyols més els de Catalunya no combregaven amb la República catalana ni que fos dins de la Confederació de Repúbliques Ibèriques. Macià va tenir clar que l’encaix territorial i trencar amb el passat dels borbons i dictadors reclamava fets consumats.
Dos dies va trigar el nou Govern de la República espanyola, desprès d’intents bilaterals per obligar a Macià que renuncies a la República catalana. Madrid envia tres Ministres per fer desistir a Macià.
Que Aguirre volgués proclamar la República Basca, fet avortat per la prohibició de que alcaldes i regidors és reunissin a Gernika. El Govern de la República espanyola prohibeix l’acte i envia a la GC i unitats militars i la pretensió basca és liquidada d’arrel.
Fernando de los Rios, Marcel·lí Domingo i Lluis Nicolau d’Olwer, dos d’ells catalans, van ser els Ministres en nom del Govern de la República espanyola per fer desistir a Macià. Les reunions negociadores, intenses i tenses van definir les posicions, els defensors de la República catalana, sabedors de la seva debilitat organitzativa i els de la encara hipotètica República Federal on sumaven catalanistes, republicans internacionalistes, lerrouxistes, sindicats i anarquistes. Lluis Companys sabia que malgrat el suport popular del “Avi” la partida la tenien guanyada, ells controlaven el carrer.
Macià pressionat per Lluis Companys i Tarradellas fan desistir a Macià i és quan diu que “aquest dia és el més trist de la meva vida”. Macià accepta que institucionalment Catalunya tindrà President, Consellers, no ministres, i un Estatut d’Autonomia aprovat al Congres de la República Espanyola.
Lluis Companys va ser el director de la redacció del Estatut de Nuria, el que ell no sabia era com acabaria tot plegat. Ho expliquem més endavant.
RSS Feed
