Diuen que Espanya és un estat de dret, però han de vendre al mon que Espanya és una democràcia consolidada. Són els fets els que donen patina i certifiquen quina és la qualitat democràtica d’una societat i tots els indicadors demostren que la qualitat democràtica a Espanya i el seu Estat està sota mínims. Espanya ha mort i al seu Estat li queda poc recorregut.
Alguns poden pensar que estem fa dies en campanya electoral i per això el PSOE, PP, UP i Vox diuen les bajanades que diuen, però no. El que diuen, aplicar articles de la Constitució, suprimir competències i com no criminalitzar l’ independentisme, té l’objectiu inequívoc de re centralitzar competències i conformar l’objectiu borbònic i franquista, de que només hi ha una Nació, Espanya. La campanya programàtica d’aquesta gent és “MÉS ESPAÑA I REPRESIÓ A TOPE PER CATALUNYA”
La Espanya corrupta, endeutada, ineficaç, sociològicament franquista, sense separació de poders, és la Espanya actual. És la Espanya, que premia i condecora torturadors i feixistes. La que té presos per pensar. La que condemna sense judicis ni sentencia. La que té un TC que mana més que la voluntat popular. La que dilapida centenars de milions d’euros per afavorir la banca i empreses col·locadores.
Espanya mai resoldrà des de el seu Estat la qüestió territorial i d’encaix de les Nacions històriques. Tampoc ho farà des de el seu Congres ates que l’unionisme espanyol comparteix i està lligat amb les castes funcionarials i els poders econòmics de base franquista, que sempre han defensat Espanya com un únic mercat de producció i consum.
L’esfondrament d’Espanya i el seu Estat, comença a ser un fet. La defensa castissa dels seus privilegis, subjugant als pobles d’Iberia, només té una sortida, la seva destrucció, i avui, quan les misèries comercials dels EEUU, quan la Unió Europea prefereix estatisme a democràcia, i quan el que han teixit és una societat subsistida sense cap model de futur, Espanya i el seu Estat més aviat que tard seran historia.
Potser no ens adonem de que la in governabilitat del Estat espanyol avui te a veure amb aquells conceptes ideològics, superats per altres Nacions Europees. Dretes i esquerres, al centre o allunyades, estan a mata degolla. Són els que no proposen altra cosa que no sigui més Estat, borbó i una gran metròpoli, Madrid, on és decideixi absolutament tot. I malgrat que els uneix la defensa dels seus privilegis a través del Estat, la seva cobdícia els durà a la seva perdició. La seva proposta no canviarà, submissió i negació de qualsevol realitat que no sigui espanyola.
Catalunya és el camp de batalla on aquest cop els espanyols, que no poden ser altra cosa, ja han perdut tot i que pugui semblar el contrari. Ja no és només desafecció, és la certesa de que Espanya i el seu Estat van a la deriva, i el seu allunyament per construir més democràcia ens legitima per fugir d’un vaixell escorat i a punt d’esfondrar-se.
Quan quelcom és construeix amb uns fonaments artificials i supeditats a la por, el resultat sempre és un esclat de llibertat i Gandhi i Mandela en són dos exemples per dir-nos que més tard que d’hora la causa de la llibertat triomfa. Hitler i Mussolini i el seu llegat a Alemanya i Itàlia són historia. La Iugoslàvia del comunista Tito també. Ara toca veure la liquidació del franquisme i del seu llegat borbònic. Només cal tenir paciència i ser perseverants i mai deixar el camí de la democràcia i del pacifisme. Ni més ni menys.
RSS Feed
