
Ni JxCat, ni ER, ni les CUP, s’atreveixen a convocar cap protesta manifestació contra la repressió i la sentencia infame vingudes des de un espanyolisme ranci i franquista. Fins i tot no és sumen a les manifestacions de la ANC i Òmnium.
No poden competir amb la capacitat de convocatòria de la ANC i Òmnium. Ara també cal afegir als CD-R i Tsunami. Els fets indiscutibles determinen que les entitats civils, practicant la transversalitat, i fen tot allò que ens pot fer més forts i guanyadors, la UNITAT, són el baluard de tot un poble.
Tenim dues posicions organitzatives i politiques enfrontades. El carrer on hi és tothom i les institucions que cada dia i més descarnadament ens mostren el seu sectarisme partidista i personalista.
Aquest 18 d’octubre i els següents dies, el poble és al carrer i preferentment pacíficament, demostrant que ni ens cansem ni acceptem la repressió judicial ni policial. Mentrestant el silenci partidista és prou manifest. Només garlen per llançar-se els trastos al cap.
De moment aquest és l’escenari. A nivell institucional, i ara ja és pot confirmar, l’escenari és esperpèntic. El MHP Torra convoca Alcaldes i la Colau fa botifarra. Roger Torrent de ER convoca amb la Colau, la dreta empresarial i sindicats espanyols. Per arreglar-ho una mica també convoquen a la FAV. Diuen que és per desescalar la violència. En cap cas esmenten la violència policial. Dividits, esmicolats i cada dia més allunyats del poble.
ER vol eleccions autonòmiques, per allò de l’hegemonia. JxCat i el seu entorn ni se sap que volen, per molt que vulguin fer-nos creure que estan amb el MHP Torra. Per últim els revolucionaris de les CUP, tant despistats com inútils a l’hora de proposar i d’arrissar-se.
El Govern i Parlament, sense capacitat de legislar, sense capacitat econòmica, sense capacitat per endreçar i mantenir els drets i llibertats dels catalans, sense capacitat per dirigir la seguretat, ens mostren que l’autogovern provingut del regim del 78 sempre ha estat un engany.
Com és poden defensar unes institucions buides de contingut i sotmeses a la legislació espanyola. Estem arribant a conclusions que ens desmunten com Nació. Les Nacions tenen tot el poder, controlen el seu Estat i sobre tot te el mandat popular per Governar i legislar. Avui Catalunya és una Nació sotmesa equiparable a una colònia.
MHP Quim Torra, Espanya no dialoga ni accepta cap negociació i ates que no podem proclamar la República des de el carrer, i tenint clar que la divisió i deslleialtat estan instal·lats al si del seu Govern i Parlament, i fent-nos nostre el seu desig de ser conseqüent i mai enganyar, li demanem, li preguem, pels nostres presos politics, pels exiliats, per tots els represaliats, pels que han lluitat i s’han quedat pel camí, pel futur dels nostres fills i nets, que ompli de dignitat el seu terrible mandat i ens digui, ens expliqui qui del Govern i del Parlament està disposat a culminar el procés per la independència.
Cada dia menys gent segueix a ER, a JxCat i les CUP. Cada dia els catalans del carrer n’estem més farts. No tingui por, convoqui eleccions, convertim-les en plebiscitàries. Expliqui obertament qui les vol en aquets termes i qui no. Construeixi una alternativa popular amb el MHP Carles Puigdemont i que la ciutadania parli.
Mantenir en el temps la radicalitat democràtica i pacifica al carrer és una tasca titànica. Necessitem saber quin és l’objectiu i segur que el del diàleg, negociació i pacte, no el tindrem. Espanya i el seu Estat mai pacta. Només conquereix i per la força. Tant per tant anem als màxims i sobre tot saber d’una vegada, qui no i qui si vol la independència.