
No insistirem però ho tornem ha dir: El confinament i deixar de treballar, menys on sigui indispensable pels temes sanitaris, alimentació i seguretat, és l’únic camí, fins que no tinguem el remei, que se’ns ha mostrat útil per aturar la propagació del Covid_20. Per cert, un virus que té una mortaldat i expansió amb una progressió tant alarmant que fins i tot pot col·lapsar serveis sanitaris públics, on en tinguin, i l’economia.
Escoltant una de les rodes de premsa dels ministres i homes de la guerra, varem descobrir el perquè de tot plegat. Tres són els paràmetres decidits pel Govern espanyol per lluitar contra Covid_20. Evitar l’expansió, avaluar els costos econòmics i preveure l’impacta laboral després de la crisis. Pels fets i decisions que estan prenen a Madrid, sembla que els costos econòmics i l’atur, estan per sobre de la vida.
Espanya i el seu Estat, ja saben i molt be, els cost de la crisis del totxo del 2008. Entra d’altres costos el govern espanyol va d’haver d’injectar més de 60.000 milions d’euros per rescatar la banca, gracies als diners de la UE, i no va poder aturar un increment d’aturats de mes de tres milions de treballadors/es.
Espanya i el seu Estat no tenen els 200.000 milions per aturar el que aviat serà la crisis més greu dels darrers 40 anys. Per no tenir no tenim respiradors, tests ni mascaretes adequades. Espanya té un deute que ja supera el PIB de tot l’Estat i només pot pagar pensions i d’altres bens estratègics i de consum a traves del BCUE que fins l’any passat comprava el deute emes per l’Estat.
I vet aquí el dilema, vida o diners (en diuen economia). No cal ser un màster per fer el compta de la vella. Confinar totalment, que vol dir tancar totes les empreses no necessàries, si s’hagués fet quan ho demanaven experts i tècnics sanitaris, més el MHP Quim Torra, potser i diem potser amb dos mesos haguéssim controlat la propagació. Diem potser si haguéssim fet el que els xinesos confinar sense excepcions.
Segur que aquesta decisió, d’entrada política, la de confinar al cent per cent, hauria tingut els màxims costos, però a l’hora la contenció i la no saturació dels serveis sanitaris, ens permetria reduir altres costos com els assistencials, energètics i d’estocs.
També ho sabem, les grans empreses disminuiran els seus beneficis, però també els seus impostos.
De que ens serveix una societat tecnològicament avançada, amb un estat del benestar extraordinari, si al mateix temps no creiem amb el dret a la vida i el treball constant que s’ha de fer per perllongar-la amb les millors condicions.
Totes les valoracions que s’està fent conclouen que la franja d’edat amb més afectació és a partir del 70. Pares i avis, que ho han donat tot pels fills i nets. Que amb el seu esforç amb fet possible tenir el que tenim. Els posseïdors d’experiències, cultura, i fets que de vegades poden ser extraordinaris. Hem de permetre que pels putus diners acabin morint per una pandèmia d’un virus mutat i preparat per matar, perquè els diners són més importants?
A Catalunya Foment del Treball s’alinea amb les tesis governamentals espanyoles i diu que no cal el confinament total. Per aquets miserables els diners primer, la vida desprès.
Ens volen fer creure que confinar seria un desastre econòmic, però el que no saben és que quan més dies passin sense confinament total, menys els serveis basics clar, més durarà l’epidèmia i més cara serà. Sobre tot perquè ara les produccions encara que és facin, no tenen comprador i l’atur no compensat, l’únic que ens portarà serà una crisis econòmica comparable al crac del 29.
La reflexió que el nostre Govern i responsables institucionals s’haurien de fer, és que pot passar si és decreta el confinament total a Catalunya. Se’ns acudeixen dues respostes. La primera que el govern espanyol envií a les seves forces repressives a detenir als nostres representants, cosa que seria perillós donada la situació, i que no entendria la UE, o si més no els països que ja ho estan fent. La segona, si el govern espanyol fos intel·ligent, seria que no fes res i és limites a dir que els costos del tancament els hauria de pagar la Generalitat. En aquest cas i saben que l’Estat espanyol està en fallida tècnica i econòmica, no ens hauríem de preocupar, la UE tindria que intervenir.
Per tant si hem d’actuar i fer-ho a favor de la vida, ara mateix som nosaltres els que estem fent tard. Creiem.