4 DE JULIOL I DESCOMPTANT.
Impositors de justícia i llibertat d’expressió. Jutges per la democràcia, Tribunal Constitucional. Justícia Universal, justícia d’Espanya. Espanyols de dretes PP, espanyols d’esquerres PSOE. Tot plegat ni un pam de net.
L’Estat espanyol és l’únic de la Unió Europea, on sistema judicial i justícia són conceptes tant allunyats com la Lluna i el Sol.
Els òrgans superiors de justícia, s’entén que amb el vist i plau del ministeri de justícia espanyol, obren diligencies a 33 jutges de Catalunya, ara 40, pel sol fet d’exercir el seu dret personal a la llibertat d’expressió. Són els mateixos que resolen i sentencien d’acord el codi penal si s’ha coartat aquest dret.
Poden tenir els jutges els mateixos drets que qualsevol ciutadà? Nosaltres entenem que si. Si han de tenir incompatibilitats, les disposicions oportunes ho regulen. El que no és de rebut és que uns jutges hagin de complir fil per randa i d’altres per quota de partit no (Tribunal Constitucional amb un president afiliat al PP i la resta ideològicament situats).
La justícia ha de ser cega? La justícia, si els que la imparteixen no. Tenen drets els jutges ha dir la seva en qüestions que afecten a la societat? evidentment que si. Els jutges tenen exactament els mateixos drets que qualsevol ciutadà.
Alemanya va instaurar una legalitat d’arrel totalitària i més tard feixista. La majoria dels jutges van impartir justícia d’acord els canons jurídics feixistes, però en cap cas volia dir que tots els jutges fossin feixistes, de fet alguns jutges van ser depurats per no compartir la legalitat feixista i sobre tot per dir-ho.
Franco mai va poder legitimar el sistema judicial. Quan el dictador Franco, falangista i feixista, que a diferencia d’Alemanya Hitler arriba al poder amb unes eleccions, guanya la guerra, deroga el sistema judicial de la República i n’implanta un de nou. Un tribunal de justícia militar i un altra de civil. El nou regim anomena nous jutges que evidentment han de ser addictes regim.
El nou sistema judicial franquista establirà, d’acord les normes falangistes, obediència cega a les disposicions que el “Caudillo” imposarà. La justícia com concep-te democràtic desapareix, i ho fa en la mesura que la llibertat d’expressió deixa d’existir.
Que a dia d’avui l’Estat espanyol encara no hagi derogat totes les lleis franquistes, ho podria dir tot. Un nou neofranquisme i cada dia més descarat, és el que volen imposar les altes instancies del poder espanyol, poder que avui és reparteix entre unes castes funcionarials i els dos partits que conformen un bipartidisme amb flaires uniformadors i exterminadors de la divergència i varietat. Els jutges franquistes mai van fer justícia i tot el que van fer va ser des de la perspectiva inequívoca que eren franquistes i mai va ser l’objectiu tenir lleis justes o sentenciar amb equitat i justícia.
Ara, alguns politics i membres d’institucions judicials, com abans, és volen atorgar la patina inquisitorial per dir que és pot dir i que és pot pensar, a uns ciutadans que són jutges amb una vena als ulls per fer sentencies, però que no a la boca.
Els Jutges apliquen la legalitat vigent. És la seva feina. Opinar i dir la seva és la seva llibertat com ciutadans que són i pretendre coartar aquesta llibertat, no vol dir res més que el que és desitja és tornar a temps passats. Potser per això la gran campanya recentralitzadora, amb buidatge de competències dut a terme legal o il·legalment. Calen jutges addictes al nou regim i las FAES marquen el camí, i els que no sobren.
RSS Feed
