11 DE JULIOL I DESCOMPTANT.
L’any 2009 Reagrupament és convertia en l’eina política més “transversal” del moment. Regeneració, excel·lència, democràcia i independència van ser els seus postulats. No ve al cas analitzar on és ara Reagrupament, però si, si el seu missatge va fer forat a la societat catalana. Nosaltres estem convençuts de que si. Ara la majoria de les forces politiques han incorporat al seu discurs i sen se vergonya “la regeneració”.
Regeneració política i fins i tot social, era hi és indispensable per qualsevol nova proposta de país. Amb independència o no, la majoria de ciutadans expressen que com anàvem ens dirigíem directament a la roina social i econòmica. Ara sabem que el fet de no trencar amb el franquisme ens ha dut on som i que per sortir-nos-en cal una regeneració política i social de proporcions extraordinàries.
Regenerar-nos o no, aquesta n’és la qüestió. Per on començar i qui te legitimitat per proposar-la i dur-la a terme. CDC, per exemple, s’ha “regenerat”, tot i que parcialment. Han passat de l’autonomisme a l’ independentisme en un procés que evidentment s’ha adequat segons la pressió popular expressada en manifestacions i enquestes varies. La pregunta que ens cal fer, és si amb aquesta regeneració en tenim prou, la d’autonomista a independentista. La resposta és no, ho fem la regeneració prepositiva, on tothom i sigui implicat i és facin vots per deixar pas a noves cares, o definitivament ho tenim pelut.
Regenerar-nos, no és important, ha de ser essencial i els mateixos que ara lideren partits i una part de la societat civil, han de plegar. Construir la nova Catalunya, s’ha de fer sense vicis ni perjudicis i amb una participació de la societat en general exemplar.
Els que han estat incapaços de fer possible una democràcia de qualitat, comparable a la mitjana europea, no poden ser els arquitectes del nou país. Si no ens regenerem, si no admetem que ho hem fet malament, i deixem que siguin els mateixos que no han pogut fer lleis, com la electoral, i d’altres de radicalitat democràtica, voldrà dir i s’expressarà la incapacitat dels catalans per canviar res.
No demanem que els partits que aposten amb claredat per la independència i per dur a terme una regeneració total hagin de desaparèixer. El que proposem és que els partits vells i líders vells han de ser els primers que diguin que fins aquí. El President Artur Mas ja ho ha dit i ens dona que és dels pocs que ha entès que ell no hi ha de ser, ni lluitar per la presidència de la República catalana i per això ens ha dit que acabat el procés no serà candidat. De vegades la regeneració demana vots i accions exemplars. Esperem i desitgem que la del President Mas no sigui una flor d’estiu i d’altres el segueixin.
No entomar la regeneració com necessària, farà que moviments populistes i demagògics ocupin espais socials, sense continguts programàtics i fins i tot ideològics i segur que el que volen no te res ha veure amb la democràcia ni amb la llibertat de Catalunya. Per cert la regeneració no vol dir fer primàries a dojo per triar als de sempre.
L’any 2009 Reagrupament és convertia en l’eina política més “transversal” del moment. Regeneració, excel·lència, democràcia i independència van ser els seus postulats. No ve al cas analitzar on és ara Reagrupament, però si, si el seu missatge va fer forat a la societat catalana. Nosaltres estem convençuts de que si. Ara la majoria de les forces politiques han incorporat al seu discurs i sen se vergonya “la regeneració”.
Regeneració política i fins i tot social, era hi és indispensable per qualsevol nova proposta de país. Amb independència o no, la majoria de ciutadans expressen que com anàvem ens dirigíem directament a la roina social i econòmica. Ara sabem que el fet de no trencar amb el franquisme ens ha dut on som i que per sortir-nos-en cal una regeneració política i social de proporcions extraordinàries.
Regenerar-nos o no, aquesta n’és la qüestió. Per on començar i qui te legitimitat per proposar-la i dur-la a terme. CDC, per exemple, s’ha “regenerat”, tot i que parcialment. Han passat de l’autonomisme a l’ independentisme en un procés que evidentment s’ha adequat segons la pressió popular expressada en manifestacions i enquestes varies. La pregunta que ens cal fer, és si amb aquesta regeneració en tenim prou, la d’autonomista a independentista. La resposta és no, ho fem la regeneració prepositiva, on tothom i sigui implicat i és facin vots per deixar pas a noves cares, o definitivament ho tenim pelut.
Regenerar-nos, no és important, ha de ser essencial i els mateixos que ara lideren partits i una part de la societat civil, han de plegar. Construir la nova Catalunya, s’ha de fer sense vicis ni perjudicis i amb una participació de la societat en general exemplar.
Els que han estat incapaços de fer possible una democràcia de qualitat, comparable a la mitjana europea, no poden ser els arquitectes del nou país. Si no ens regenerem, si no admetem que ho hem fet malament, i deixem que siguin els mateixos que no han pogut fer lleis, com la electoral, i d’altres de radicalitat democràtica, voldrà dir i s’expressarà la incapacitat dels catalans per canviar res.
No demanem que els partits que aposten amb claredat per la independència i per dur a terme una regeneració total hagin de desaparèixer. El que proposem és que els partits vells i líders vells han de ser els primers que diguin que fins aquí. El President Artur Mas ja ho ha dit i ens dona que és dels pocs que ha entès que ell no hi ha de ser, ni lluitar per la presidència de la República catalana i per això ens ha dit que acabat el procés no serà candidat. De vegades la regeneració demana vots i accions exemplars. Esperem i desitgem que la del President Mas no sigui una flor d’estiu i d’altres el segueixin.
No entomar la regeneració com necessària, farà que moviments populistes i demagògics ocupin espais socials, sense continguts programàtics i fins i tot ideològics i segur que el que volen no te res ha veure amb la democràcia ni amb la llibertat de Catalunya. Per cert la regeneració no vol dir fer primàries a dojo per triar als de sempre.
RSS Feed
