9 DE JULIOL I DESCOMPTANT
“El tiempo es oro” deia Calderón de la Barca, si ho va dir. Tenia raó. Productivitat, negoci i temps són conceptes que van íntimament lligats. El capitalisme esdevé negoci i sistema si aquets tres conceptes funcionen. En política i de vegades el factor temps esdevé indispensable per guanyar, tot i que s’haurien d’afegir anàlisis, estratègia i tacticisme al voltant de l’objectiu.
El 2006, el nostre Estatut aprovat i referendat per Catalunya, quedava suspès fins el 2010. La sentencia del Tribunal Constitucional espanyol, ens mostrava la crua realitat; “Els nivells d’Autonomia i descentralització tenen un topall i aquest el marca Espanya”.
Dur l’Estatut al TC espanyol, va produir uns efectes variats. El primer de tot i el de més contingut, va ser el començament d’una recuperació històrica, de la dignitat com a poble i catalans. S’iniciava el que podríem anomenar com el trencament emocional amb l’Estat espanyol i el “pacte de la transició”.
La nostra transició amb dalts i baixos ens apropa a la ruptura. Vuit anys per prendre consciencia que amb l’Estat espanyol i els espanyols no hi tenim res ha fer, és el temps que ens ha calgut. L’apoteosi ens va arribar el 2010. Una sentencia espanyola, ens despertava i de cop. Catalunya no és una nació i els seus drets lingüístics és remeten a la Constitució que consagra el castellà com única llengua oficial. Entre altres vaga-te-les. Sentencia que en diversos apartats no deixa de recordar-nos que Espanya és “una i gran”.
Som a quatre mesos de la possible consulta no acordada ni legal des de legalitat espanyola i tot i que l’emancipació de la majoria dels catalans per decidir que no hi ha res ha fer i el que ens cal és ser un Estat normal, creiem i considerem que el temps, el valuós temps, ara ja no va al nostre favor.
Que més del 80 % dels ciutadans de Catalunya, vulguin i estiguin d’acord amb el dret a decidir, no ofereix cap dubta als demòcrates de que els catalans volen votar. Ara però, la qüestió i el dubta és si fer una consulta, que no serà vinculant, amb una confrontació directe i total amb l’Estat espanyol, ho acatar la seva prohibició i buscar l’alternativa.
El 9 de Novembre s’ha de votar. No fer-ho produiria uns efectes desmobilitzadors i frustrants. El que volen i faran el govern espanyol i adjunts, ho sabem sobradament. El seus arguments són la por i el NO i l’acció que faran està en consonància amb el que volen i faran.
Catalunya vol votar. Posem doncs les urnes el 9 de Novembre i si no tenim consulta tinguem eleccions i acabem amb els dubtes. Tothom sap que el trencament quan és produeixi s’haurà de fer al Parlament de Catalunya i el faran els nostres representants legalment triats i legitimats per les urnes. Doncs això, votem el 9 de Novembre i tant s’ha val si ho fem amb una consulta o amb unes eleccions. El que compta és que hores d’ara ens guanyem a les urnes el dret ha ser lliures, i temps per fer una cosa o l’altra en tenim. Pel que no tenim temps és per trigar dos anys més, ells, PP i PSOE més els afegits ho tenen clar; “el temps de l’estocada és el 9 de Novembre”.
RSS Feed
