6 DE JULIOL I DESCOMPTANT.
Que Catalunya i els catalans hem fet professió europeista, els fets ho avalen. Som potser dels poquets que anem al moll de l’os. “Europa s’ha de construir des de la renuncia lleial de la sobirania particular de cada un dels pobles que conformen el continent europeu”.
Corregir desigualtats socials, equilibrar territoris, establir la solidaritat com l’eina d’anivellament, tenir una mateixa justícia i aconseguir que les politiques de tot tipus siguin justes, ha de ser el nucli de la nova Europa.
Sabem que de moment la Europa que tenim no és la dels pobles, és la dels Estats. Singularment alguns d’ells enquistats en la defensa de mantenir drets arcaics, impedeixen que Europa avanci i ho fan per mantenir privilegis que no per construir el que ara i segur necessitarien els ciutadans europeus.
Catalunya és Europa. Ho som per l’imperatiu legal de ser espanyols. Ho som perquè varem fer tot el possible perquè l’Estat espanyol s’incorporés a la Unió Europea. Aquests fets no són empírics, són reals i constatables.
Alguns Estats de la Unió Europea, ho no han entès el que s’està construint, ho l’únic que han pretès és mantenir-se dins d’un mercat per especular i fer negoci. Sabem per historia que les forces reaccionaries, s’oposen de forma natural a qualsevol canvi que no controlin. Ara però la partida no és juga com fa dos segles, les comunicacions i un saber universal ajuden a que els canvis siguin incontrolables i sobre tot populars.
Pot ser tot un contra sentit. Volem ser un Estat per liquidar-lo més tard. Doncs no, volem ser Estat precisament per tenir l’oportunitat d’oferir i participar en la construcció de la Europa dels pobles i acabar amb la dels Estats. Espanya Estat tot i que no compta gaire en els nuclis de poder actuals a Europa, manté els suports a l’Europa carrinclona. De fet el seu esquarterament podria ser el principi de la nova Europa i Catalunya pot ser el primer graó.
El nostre procés i sens dubta, en un moment determinat necessitarà el reconeixement del màxim d’Estats, cert, per les qüestions formals i internacionals, però necessitarem també el reconeixement dels pobles que són les realitats determinants.
Catalunya Estat, ha de ser reconeguda i mantinguda dins d’Europa, sense cap dilació. Amb els mateixos drets i deures que qualsevol Estat. Si cal i ara el Parlament preveient noves realitats politiques, han de modificar normes i lleis per fer-ho senzill. Un poble que ja forma part d’Europa, per formar part d’un Estat, si és converteix per decisió democràtica i pacifica en un nou valor polític, en cap cas hauria de ser rebutjat per un Estat. En democràcia, les majories guanyen i les minories ho accepten. La unitat universal, no només és injusta, és antidemocràtica i Europa ha de modificar l’unitarisme necessari per donar cabuda a la Unió d’altres realitats.
El mercat, els mercats, són necessaris, l’entesa entre els pobles per construir nous models de relacions, ho són més i deixar-ne, encara que només sigui un fora, seria la pitjor decisió que les noves autoritats de la Unió podrien prendre.
RSS Feed
