
Dos dies són una eternitat per valorar el resultat electoral a la regió espanyola d’Andalusia tot i així intentarem fer una aproximació. Sembla que pels socialistes ells han guanyat. Pels de Podemos també. Els de Ciutadans, més agosarats, ja determinen i proclamen que són el principi del canvi.
De fet aquestes eleccions regionals i autonòmiques, si que tenen uns perdedors, els andalusos. Per cert per uns més que d’altres. Els andalusos i de forma majoritària (47 diputats pel PSOE i 33 del PP, 80 de 109), han confirmat que no volen cap tipus de regeneració i que viure immersos en una societat subvencionada i corrupta, ja els hi va bé. Ara ja no ho diuen les enquestes, són els resultats dels vots els que certifiquen el que diem.
Podemos, com proposta “regeneradora” i contra “la casta” no determinada, són amb el PP els grans perdedors. Els seus 15 escons els impossibilita ser determinants a la governabilitat. Fer pacte amb el PSOE, seria la seva mort política. No fer-ho voldrà dir quatre anys de desert. Per tant les expectatives de Podemos han fet llufa. Reduir Podemos a Pablo Iglesias, ja les té aquestes coses.
Ciutadans, és l’oferta de la casta espanyola per substituir en un futur no gaire llunyà al PP. El neo franquisme, la corrupció, ha fet que les classes dominants preparen l’alternativa al PP i Ciutadans, amb arrels catalanes, compleix tots els requisits i com no també per avortar el procés català.
Izquierda Unida, no només ja són residuals, sinó que el seu temps és a prop. Són part de la corrupció i crossa dels socialistes o de la dreta espanyola quan convé (Andalusia govern PSOE – IU. Extremadura govern PP – IU). La seva pròpia deriva els fa inconsistents i inservibles pels electors. Els seus homòlegs a Catalunya busquen la seva salvació amb acords amb Podemos i la Colau. El PSUC és va extingí i aviat ho farà IU i IVC.
El resum final seria que a l’Estat espanyol, la corrupció no paga preu polític i de vegades ni de gestió. Tot plegat llastimós, perquè desprès de treballar només 20 peonades a l’any i cobrar salari (PER) durant tot un any, seria com per tenir temps i aixecar el seu nivell i llisto autocrític.