I que n’arriben ha ser de pesats aquests espanyols. “Els catalans volen aixecar fronteres en una Europa que les anul·la. Catalunya sortirà de la Unió Europea. Els catalans no tindran l’euro com moneda. Els jubilats de Catalunya no tindran pensió. Catalunya no serà autosuficient i no podrà accedir als mercats internacionals. Catalunya deixarà de ser un lloc preferent pels inversors. Catalunya no tindrà reconeixement com nou Estat. Les multinacionals instal·lades a Catalunya fugiran”.
Catalunya és convertirà en el nou desert del sud d’Europa, ens venen a dir. Fins i tot serà un territori on l’aire per respirar serà ben escàs. És deuen referir a la desertització humana. Ben mirat, els hi convindria que fóssim un nou Estat. Seriem els mateixos catalans responsables del cataclisme on ningú quedaria per fer immersió lingüística. Ni per recordar la nostra dissortada historia. Liquidaríem allò tant català de la iniciativa i el gust al treball. Per fi Espanya no tindria cap oposició per acabar de construir la seva Nació espanyola. Això si amb un tros de desert, provocat en temps passats per una tribu, els catalans.
Doncs no, ni Catalunya ni els catalans ni ningú amb dos dits de front proposa que Catalunya sigui un Estat independent amb fronteres, sense democràcia i sense justícia social. El que volem és ser amos del nostre present i futur. Volem decidir tot el que ens afecta i programar tots els esdeveniments, socials, industrials, educatius, de seguretat, internacionals i situar Catalunya al vell mig de les potencies amb millor benestar social.
Catalunya si ha de cedir sobirania, a la Unió Europea, que creu que si, ho farà com un Estat lliure i sobirà i per decisió democràtica dels catalans. No serem nosaltres els que aixequem fronteres, però tampoc hem de consentir que d’altres és reparteixin l’èxit o patiment de Catalunya, com van fer amb un ignominiós tractat entre Castella i França amb la Catalunya Nord (Tractat dels Pirineus, signat el 7 de Novembre del 1659).
Els que han aixecat fronteres ara, tot i que no territorials, ho han fet els espanyols d’arrel castellana, amb la seves imposicions històriques. Són els que no han parat de fer-ho sota la base d’un anticatalanisme furibund cultivat i estes per ells, per a major gloria seva.
Ara el tema fronterer és la seva estratègia per intentar evitar que castellans, gallecs i bascos integrants a Catalunya recolzin que Catalunya sigui un Estat lliure i democràtic. El que no saben és que han fet tard. A Catalunya la informació és publica i oberta i són els nou vinguts els primers que han comprovat que Espanya treballa incansablement per construir una nació amb espanyols de primera; bascos i navarresos, espanyols de segona; castellans (inclosos els andalusos i extremenys) i gallecs, i espanyols de tercera ( els catalans, els valencians i els de Sas Illes).
RSS Feed
