26 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
Els que formem part de la massa ciutadana, els que no tenim cap més remei que complir les lleis, decrets, normatives i reglaments, els que no tenim cap mena de poder polític o institucional, ens queda, en democràcia, la fortalesa del vot. Els que no sortim en lloc, els que formem part de l’anonimat més profund, som els fonaments del poder absolut. En democràcia tot queda a mercè de la voluntat dels votants. Seran els vots els que legitimaran les politiques. No a l’inrevés.
La transició espanyola, va nidar una nova espècie animal, els professionals de la política. Aquells que han cregut que la cadira amb variacions era seva. Aquells que poc a poc, però sense dilacions, han creat un entramat legal i jurídic per sentenciar que ells són els únics que poden fer política i que són els partits els que ho decideixen.
Mai però varen considerar que la proximitat amb Europa, insuflaria aires de llibertat i democràcia. De fet, no ha estat només el maltractament fiscal, històric i social que hem rebut els catalans, per voler la independència. Saber com dirimeixen les diferents propostes els suissos, amb consultes i referèndums. Saber com Alemanya accepta la demolició del mur de Berlin i la integració dels alemanys de l’Est desprès de més de 46 anys de ser un altra país. Saber com la U.E. ha anat engruixin democràticament la Unió Europea. Saber que poc a poc Europa ensuma més poder polític i per suposat econòmic amb la moneda i el banc central. Saber que tenim un tribunal de justícia europeu que crea juridisprudencia. Ens fa ser optimistes i pensar que Catalunya decidirà el seu futur legalment, democràticament i pacíficament i que ho farà al marge de lleis que és van fer per evitar-ho.
Si el PP i el PSOE, fossin profundament democràtics, ja faria anys que haguessin promogut una reforma de la “Sacro Santa Constitució espanyola” per carregar-se l’article infame que atorga a l’exèrcit la salvaguarda de les essències pàtries i de la mateixa constitució, espanyoles clar.
Si fossen demòcrates haguessin reformat una llei que no reconeix la pluralitat nacional i lingüística de l’Estat espanyol.
Si fossen demòcrates, haguessin modificat l’article que prohibeix explícitament la federació amb altres comunitats autònomes.
Si fossin demòcrates, haguessin traspassat totes les competències centralitzades suprimim les duplicitats que és donen a l’Estat, mai a la gestió de proximitat.
Si fossin demòcrates, concretarien quines són les propostes de modificació constitucional que proposa el PSOE. En cap cas la vaguetat i dilacions serveixen als demòcrates.
Si fossin demòcrates haurien instaurat els mecanismes legals de participació ciutadana i una transparència en lo públic comparable als saxons.
Si fossin demòcrates, ja haurien canviat la llei i el dia 9 de Novembre els catalans i catalanes votaríem legalment, democràticament i pacíficament.
Els que formem part de la massa ciutadana, els que no tenim cap més remei que complir les lleis, decrets, normatives i reglaments, els que no tenim cap mena de poder polític o institucional, ens queda, en democràcia, la fortalesa del vot. Els que no sortim en lloc, els que formem part de l’anonimat més profund, som els fonaments del poder absolut. En democràcia tot queda a mercè de la voluntat dels votants. Seran els vots els que legitimaran les politiques. No a l’inrevés.
La transició espanyola, va nidar una nova espècie animal, els professionals de la política. Aquells que han cregut que la cadira amb variacions era seva. Aquells que poc a poc, però sense dilacions, han creat un entramat legal i jurídic per sentenciar que ells són els únics que poden fer política i que són els partits els que ho decideixen.
Mai però varen considerar que la proximitat amb Europa, insuflaria aires de llibertat i democràcia. De fet, no ha estat només el maltractament fiscal, històric i social que hem rebut els catalans, per voler la independència. Saber com dirimeixen les diferents propostes els suissos, amb consultes i referèndums. Saber com Alemanya accepta la demolició del mur de Berlin i la integració dels alemanys de l’Est desprès de més de 46 anys de ser un altra país. Saber com la U.E. ha anat engruixin democràticament la Unió Europea. Saber que poc a poc Europa ensuma més poder polític i per suposat econòmic amb la moneda i el banc central. Saber que tenim un tribunal de justícia europeu que crea juridisprudencia. Ens fa ser optimistes i pensar que Catalunya decidirà el seu futur legalment, democràticament i pacíficament i que ho farà al marge de lleis que és van fer per evitar-ho.
Si el PP i el PSOE, fossin profundament democràtics, ja faria anys que haguessin promogut una reforma de la “Sacro Santa Constitució espanyola” per carregar-se l’article infame que atorga a l’exèrcit la salvaguarda de les essències pàtries i de la mateixa constitució, espanyoles clar.
Si fossen demòcrates haguessin reformat una llei que no reconeix la pluralitat nacional i lingüística de l’Estat espanyol.
Si fossen demòcrates, haguessin modificat l’article que prohibeix explícitament la federació amb altres comunitats autònomes.
Si fossin demòcrates, haguessin traspassat totes les competències centralitzades suprimim les duplicitats que és donen a l’Estat, mai a la gestió de proximitat.
Si fossin demòcrates, concretarien quines són les propostes de modificació constitucional que proposa el PSOE. En cap cas la vaguetat i dilacions serveixen als demòcrates.
Si fossin demòcrates haurien instaurat els mecanismes legals de participació ciutadana i una transparència en lo públic comparable als saxons.
Si fossin demòcrates, ja haurien canviat la llei i el dia 9 de Novembre els catalans i catalanes votaríem legalment, democràticament i pacíficament.
RSS Feed
