Dues excel·lents noticies. La dimissió del Ministre de Justícia Gallardón i veure com la CUP alternativa d’esquerres, ens ha dit que participaran en la campanya del Si i SI amb tots les forces sobiranistes (CDC, ERC) i societat civil.
La primera, de fet ens hauria de relliscar, però en política qualsevol gest, vingui don vingui s’ha d’analitzar i mirar amb lupa. Sobre tot per que el 9 de Novembre el tenim a tocar i els espanyols mantenen el No a la consulta.
Gallardón ha fet el que ha fet per dos motius. El Primer és clar i evident, els seus correligionaris, tot i ser majoria absoluta al Congrés, li han dit que ara el que toca és dedicar tots els esforços per fer descarrilar el procés de Catalunya. Ara li han dit que no és el moment de confrontacions amb el PSOE, ates que comparteixen l’estratègia per fer caure el procés a Catalunya. Els socialistes no accepten la reforma de la llei en els termes que proposa el Ministre. Cal no menysprear que la seva retirada te visos successoris. Gallardón tot i “l’aureola progre”, forma part de l’ala més dura de l’espanyolisme ranci i de sempre i no és descartable que sigui dels que s’oposen a qualsevol acció pactada amb Catalunya. Sembla que és dels pocs que no està esquitxat pel tema Barcenas i sobres. Per tant alternativa a Rajoy quan toqui.
En Quim Arrufat, diputat per la CUP al Parlament de Catalunya, ens ha donat l’alegria del dia. Han interpretat la demanda de la societat civil adequadament, “unitat”, i han estat capaços d’actuar amb generositat, patriotisme i posar al davant el país per sobre del partit. Gracies de tot cor.