22 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
Els del PP i Ciutadans tenen tot el dret a defensar que Espanya és la Nació de tots els espanyols. Tenen fins i tot el dret a practicar el negacionisme com element referencial. Catalans, bascos i gallecs per ells som pur folklore en vies d’extinció. Mai Catalunya ha esta una Nació, diuen. Cap problema, aquest és el dret més universal, el d’opinar i fer-ho amb llibertat. Fer-ho negant la realitat, però te alguns inconvenients, el més destacat, és que en democràcia la ciutadania posa mitjançant el vot a tothom a lloc.
Aquesta gent però, han assimilat sense base democràtica ni científica que Catalunya ni te entitat ni te ciutadans que no volen ser espanyols. La seva realitat en cap cas és empírica, és que per ells mai ha existit a la Península Iberica res diferent a la realitat espanyola. Ho tenen tant assimilat, que fins i tot han refet la historia i els fets contrastats. Per exemple són capaços de dir i defensar que Rafel de Casanovas era un espanyol que al 1714 defensava la Espanya que no volia ser borbònica i ho feia des de Barcelona. Ho fan sense cap tipus de vergonya.
Malgrat tot, i per damunt de manipulacions barroeres, els fets d’ara, del segle XXI, és que més d’un milió vuit-cents mil catalans i catalanes, són els responsables d’una nova historia i realitat. PP i Ciutadans podran dir el que vulguin. Podran insultar-nos. Podran amenaçar-nos, fins i tot podran dir-nos que farem un viatge sideral sense retorn, però el que no podran és amagar la realitat de que “uns quants catalans” volen fer via i ser responsables de totes les decisions que prengui Catalunya. El temps de “l’ordeno i mando” és historia, ara és el moment de les urnes.
Els del PSC, anomenats socialistes espanyols, ho tenen més cru. No són negacionistes, però els seus fets, sense pal·liatius els situa en el pitjor dels escenaris històrics i politics. Sense esmentar el que suposa en termes democràtics, mantenir ideològicament les mateixes posicions politiques i jurídiques que PP i Ciutadans.
Negar, com han fet els del PSOE, fen costat als del PP, que els catalans no tenim dret a votar perquè ho diu una llei, ni és de socialistes ni és de progressistes, més aviat s’apropa al reaccionarisme més virulent, on la negació i prohibició són les armes utilitzades contra la democràcia.
Qui nega, amb l’excusa que sigui que els pobles o ciutadans no tenen el dret democràtic d’expressar-se votant, no pot ser socialista. Qui fa costat als que neguen que la veu d’un poble tingui sortida, no pot ser socialista. Qui nega, en benefici d’unes elits i castes el dret d’autodeterminació d’un poble, no pot ser socialista. Qui negui la realitat catalana per inserir-la i anorrear-la en benefici d’altra Nació, ni és socialista ni és d’esquerres.
PP, Ciutadans i els del PSOE a Catalunya, que per cert diuen que ens estimem molt, ens neguen la democràcia. Ara només cal esperar que la negació és faci en termes estrictament pacífics. A Catalunya no només estem fent tot allò que te a veure amb el dret d’autodeterminació de forma exquisidament democràtica i legal, sinó que l’absència de violència és la màxima dels partits, societat civil i institucions catalanes.
Els del PP i Ciutadans tenen tot el dret a defensar que Espanya és la Nació de tots els espanyols. Tenen fins i tot el dret a practicar el negacionisme com element referencial. Catalans, bascos i gallecs per ells som pur folklore en vies d’extinció. Mai Catalunya ha esta una Nació, diuen. Cap problema, aquest és el dret més universal, el d’opinar i fer-ho amb llibertat. Fer-ho negant la realitat, però te alguns inconvenients, el més destacat, és que en democràcia la ciutadania posa mitjançant el vot a tothom a lloc.
Aquesta gent però, han assimilat sense base democràtica ni científica que Catalunya ni te entitat ni te ciutadans que no volen ser espanyols. La seva realitat en cap cas és empírica, és que per ells mai ha existit a la Península Iberica res diferent a la realitat espanyola. Ho tenen tant assimilat, que fins i tot han refet la historia i els fets contrastats. Per exemple són capaços de dir i defensar que Rafel de Casanovas era un espanyol que al 1714 defensava la Espanya que no volia ser borbònica i ho feia des de Barcelona. Ho fan sense cap tipus de vergonya.
Malgrat tot, i per damunt de manipulacions barroeres, els fets d’ara, del segle XXI, és que més d’un milió vuit-cents mil catalans i catalanes, són els responsables d’una nova historia i realitat. PP i Ciutadans podran dir el que vulguin. Podran insultar-nos. Podran amenaçar-nos, fins i tot podran dir-nos que farem un viatge sideral sense retorn, però el que no podran és amagar la realitat de que “uns quants catalans” volen fer via i ser responsables de totes les decisions que prengui Catalunya. El temps de “l’ordeno i mando” és historia, ara és el moment de les urnes.
Els del PSC, anomenats socialistes espanyols, ho tenen més cru. No són negacionistes, però els seus fets, sense pal·liatius els situa en el pitjor dels escenaris històrics i politics. Sense esmentar el que suposa en termes democràtics, mantenir ideològicament les mateixes posicions politiques i jurídiques que PP i Ciutadans.
Negar, com han fet els del PSOE, fen costat als del PP, que els catalans no tenim dret a votar perquè ho diu una llei, ni és de socialistes ni és de progressistes, més aviat s’apropa al reaccionarisme més virulent, on la negació i prohibició són les armes utilitzades contra la democràcia.
Qui nega, amb l’excusa que sigui que els pobles o ciutadans no tenen el dret democràtic d’expressar-se votant, no pot ser socialista. Qui fa costat als que neguen que la veu d’un poble tingui sortida, no pot ser socialista. Qui nega, en benefici d’unes elits i castes el dret d’autodeterminació d’un poble, no pot ser socialista. Qui negui la realitat catalana per inserir-la i anorrear-la en benefici d’altra Nació, ni és socialista ni és d’esquerres.
PP, Ciutadans i els del PSOE a Catalunya, que per cert diuen que ens estimem molt, ens neguen la democràcia. Ara només cal esperar que la negació és faci en termes estrictament pacífics. A Catalunya no només estem fent tot allò que te a veure amb el dret d’autodeterminació de forma exquisidament democràtica i legal, sinó que l’absència de violència és la màxima dels partits, societat civil i institucions catalanes.
RSS Feed
