
Els franquistes falangistes amb l’ajut cristià de l’opus i la Església en general, sabien que la transició, mort Franco era inevitable, i l’únic que calia era tenir als trepes adequats per no discutir la dictadura ni al borbó, acceptant, a canvi d’unes concessions, nacionalitats que la LOAPA liquida, les condicions del nacionalisme espanyol.1 primer i ara .2.
La Constitució espanyola, de la que ningú o molts parlen està repleta d’articles i apartats esfereïdors que deixen clar que Espanya és la Nació i la resta són concessions administratives. Nomes cal llegir l’article 2 : La Constitució es fonamenta en la unitat indissoluble de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre totes.
La maldat d’aquesta Constitució, que persegueix des de el 1978, blanquejar el franquisme feixista i als borbons, te altres aspectes que donen legalitat per perseguir a tot aquell que la vulgui derogar, modificar o canviar, sinó és fa des de els canals representatius que marca la mateixa Constitució i que són impossibles d’aplicar.
L’apartat, potser menys comentat és el referent al fet que aquesta Constitució mai pot ser ni Federal i menys Confederal. Art. 145.1 de la Constitució.
De fet va ser la disposició dels feixistes per evitar el futurible d’una federació dels Paios Catalans. Pels bascos i navarresos ja van fer una Disposició Transitòria, la quarta, que atenen uns quants principis els permet la unió, que no la federació.
Els espanyols, i tant fa que siguin els del PSOE o PP, no s’esperaven que Junts fos determinant amb els seus set vots.
I el que menys s’esperaven és la determinació per defensar la llengua dels catalans, dels valencians i de Ses Illes, la llengua catalana amb les seves diferencies fonètiques i accepcions. L’afegitó basc i gallec era previsible.
De fet i amb la creença de que Junts eren el PDeCAT, o CiU, alguns pensen que ho tenien fet. Amb una mica més de pinso, tot el gra al sac i ben lligat. Error.
De moment la Francina ja te un bon pollastre al Congres, al País Valencia i segur que entre els curts de gambals a Catalunya. Sense saber-ho fins i tot jo tenia els meus dubtes de quines serien les conseqüències, tot i que de moment només estiguin al compendi d’unes declaracions i d’uns vots executats.
Fem historia. Tots els militars professionals saben que les guerres mai s’entomen de front. La primera guerra mundial ho va deixar clar. Sempre millor atacar als flancs i fer l’envolvent.
Uns Països Catalans federats, serien una potencia econòmica i estratègica hi ho saben. Seria el principi per establir un cos polític representatiu al Congres extraordinari. Més tard fins i tot podrien controlar part del flux econòmic, mercantil i de persones amb Europa i la Mediterrània. S’avia d’impedir com fos i que millor forma fent-ho legalment i amb el suport dels interessats.
Però no en van tenir prou. Governar des de les esquerres tot i que espanyoles no els permetia fer un atac frontal al concepte dels Països Catalans, els calia que fos la dreta franquista qui fes la feina bruta.
Els socialistes del País Valencia, federats amb el PSOE, van governar l’autonomia valenciana des de l’any 1982 al 1995 amb majoria absoluta, el seu President Joan Lerma, i de repent sense causes estratosfèriques o corrupció, el PP amb els següents presidents, Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, prenen el Govern valencià i de sobte, és trenquen totes les relacions amb Catalunya.
Les mes importants és van donar amb la prohibició de que TV3 deixes d’emetres al País Valencia i malgrat la lluita d’organitzacions com Acció Cultural dirigida pel l’Eliseu Climent.
Ara fa 10 anys que les emissions compartides entre el País Valencia i Catalunya són inexistents.
Per cert, feta la feina pels populars, els governants del PSOE i Compromís, no han fet absolutament res per corregir la situació. Potser ja no els hi cal desprès de la feina del PP i per això malgrat la seva corrupció han tornat ha guanyar aquest mes de juliol.
Fins i tot, ara, i descaradament els del PP i Vox reclamen que el valencià també sigui llengua d’us al Congres. Les esquerres espanyoles a Valencia ja han fet la seva feina. Sembla que a ses illes també.
Per recordar-ho. Ciutadans va ser la plataforma per liquidar el català a Catalunya i la immersió lingüística, perquè sabien que aquí mai tindrien un PP per fer-ho. Gracies Iceta, Zaragoza i Illa van. Ara Ciutadans vaga per l’espai infinit i no tindreu segones oportunitats. Sobre tot perquè desprès de mes de tres segles, amb traïdors, botiflers, dictadors, colpistes, monàrquics i delinqüents intentant liquidar-nos, els catalans sabem que si ens hi posem, donem guerra, i tot i perdre al 1714 ho varem demostrar.
Bon encert amb el català. Bon encert que els MHP hagin vingut a Prada del Conflent a homenatjar al Pau Casals, i bon encert destapant les misèries sobre que fa la Generalitat per implementar el català a les escoles, a sanitat, a les administracions, als mercats, al transport, a la justícia, als mossos, als bombers i qualsevol tema que requereixi retolacions i explicacions, que avui és de vergonya, sobre tot perquè ni amb competències ho estem fen be.