Sun Tzu, 500 Ac. va descriure amb una certa aproximació tot el que és desprenia d’un conflicte bèl·lic, les seves estratègies i com fer el mes adequat per guanyar, perdre el mínim i sobre tot minimitzar tots els aspectes venjatius.
Nosaltres i fen un bon resum del llibre del Sun Tzu, l’Art de la Guerra, diem ; Qualsevol pacte o cessió que vingui del teu enemic, sempre serà una victòria. Paral·lelament és imperatiu explicar els seus efectes beneficiosos, tan el terreny estratègic com econòmic.
Oblidar, menysprear i no tenir en compta que sense diners no fas cap guerra ni confrontació, és la millor posició per perdre d’inici.
La diferencia entre ER i Junts rau amb el que han fet la darrera legislatura del Govern del PSOE i UP. ER tenia la clau, fins i tot per repetir eleccions i amb una taula de diàleg, i una caseta al Montseny, en varen tenir prou per dir SI al Pedro Sánchez.
Mentrestant un Junts afeblit pels del PDeCAT, han fet del seu paper, i de moment, un paper prou galdós a favor de Catalunya, dels represaliats i per la independència, que els honora fins que no és demostri el contrari.
És cert, Junts podia haver expressat d’altra forma, el tema de la mesa del Congrés, que van a per totes. La pregunta a fer-nos és: podia Junts evitar la constitució de la mesa. Creiem que no. Sobre tot perquè els del PP tenen de moment més vots que els del PSOE i una abstenció o negació no hagués impedit que el PP és fes amb el control de la mesa.
I si, tothom sap que els del PSOE de vegades no és diferencien gaire del PP. No aprofitar aquestes petites diferencies, és el que fan els puristes des de posicions poc organitzades.
Avui i donada les protestes dels espanyols unionistes, molts d’ells franquistes, han certificat que l’acord circumscrit a la mesa del Congrés és tot un èxit.
Per primer cop els espanyols constitucionals accepten que a la seva metròpoli, on resideix el poder legislatiu, el català sigui oficial. De moment sobre el paper i discursos. Per primer cop i desprès de negar reiterats cops que el català sigui oficial a la UE, el govern espanyol demana que ho sigui.
Afegir que Junts també ha de tenir Grup parlamentari, com part del pacte, creiem és tot un encert per dues raons: La primera és que s’obliga als espanyols a ajudar al seu enemic central, Puigdemont. La segona, i potser més important en termes organitzatius, és que Junts tindrà més recursos, mes temps i més rellevància mediàtica.
Junts i seguin l’estratègia, que la negociació amb els partits espanyols mai hauria de ser ideològica, ha de seure amb tothom. Volem dir amb el PSOE i PP. Amb qui no cal, és amb Vox, ni amb la resta de partits que ja s’han posicionat, donat que Junts no ha d’exercir cap paper d’atenuació sobre discrepàncies politiques o territorials.
Resta per part de Junts, deixar clar, que el que s’ha pactat fins a dia d’avui, inclòs tenir Grup parlamentari, és circumscriu estrictament a la constitució de la mesa del Congres. Punt. I explicar-ho sense avergonyir-se.
Practicar el silenci amb política, és tant greu com mentir. Si fóssim Estat i la controvèrsia fos estrictament per guanyar les eleccions, no explicar les estratègies tindria sentit. Fer-ho lluitant contra un Estat, partint de la necessitat que hem de construir un gran front per la independència, si que no te sentit.
Pocs dubtaran que el “partit abstencionista” ha estat el guanyador de les dues darreres eleccions. Abstencions que han afectat sense discussió als partits pro independència. O no ho són d’independentistes els partits, o la gent pro independència s’ha tornat boja. Nosaltres estem més pel desencís, l’engany i la manca de rigor, que de moment afecta més a ER i CUP. Junts encara te alguna possibilitat. Possibilitat que venç a les investidures que proposaran, el PP primer, i creiem PSOE desprès.
RSS Feed
