Doncs no, el PSOE, el PP i Ciutadans, van impedir en seu parlamentaria, al Congrés espanyol, que s’obrís cap Comissió per esclarir els fets. Ni tants sols per determinar don venia i les raons del atemptat.
El 17 d’agost del 2017, i abans del Referèndum de l’1 d’octubre, casualitat o no, utilitzant la tècnica del vehicle ariet, 15 persones eren assassinades al vell mig de Barcelona, a les Rambles.
El caprici i de vegades l’impensable s’han donat la ma de nou per aquest 17 d’agost. En aquest cas no serà per assassinar a ningú.
El que està en joc és la nova composició de la mesa del Congrés espanyol. El mes destacat és que tant el PP com el PSOE, la volen controlar, però aquest cop necessiten d’uns vots que no controlen, els de Junts per Catalunya.
Catalunya és on és, malgrat petits “avenços democràtics”, dins d’un procés d’extermini i espoli, avui demostrat i sense aturador.
El regim del 78 que neix per blanquejar la dictadura franquista, torna ha ser la proposta dels unionistes per mantenir altra cop el poder amb un bipartidisme instal·lat al Estat espanyol. Seria el “nou regim .2”. Ara però, amb l’ajut del nacionalisme perifèric sotmès als poders espanyols amb l’única excusa que avui és viu millor que ahir.
Ni Espanya ni el seu Estat volen resoldre el problema derivat de la conquesta per part de Castella i els borbons de Catalunya.
Catalunya i els catalans podem decidir aplicar els passatges de la Bíblia. El que diu l’evangeli segons Lucas i Mateo; “a qui et fereixi la galta doneu-li l’altra”. Però la Bíblia també a Èxode, Levític i Deutoromoni, ens ofereix segons la tradició hitita del codis d’Ammurabi “l’ull per ull”. Màxima que buscava la proporció del delicte i el seu càstig com reparació.
A Catalunya els catalans portem més de tres segles parant l’altra galta. Ho sabem, la nostra debilitat i els interessos de cada moment històric no ens han acompanyat.
Ara però, i malgrat que no tenim exercit, ni poder judicial, ni Hisenda, ni una legislació que ens acompanyi, els astres s’han alineat i ens permeten que els reprimits, exiliats, tinguem la darrera paraula per fer que Espanya i el seu Estat siguin ingovernables.
Llei del Talió i proporcionalitat als delictes que ens han ofert i practicat els espanyols. No farem com els alemanys que amb el seu dret jurídic germànic l’aplicació de la llei és manifestava com la Blutrache, o venjança de sang. El que hauríem de fer és tenir-la de referència i no oblidar que l’1 d’octubre m’entres a Catalunya és comportava democràticament i per votar ens van enviar als seus cossos policials per atonyinar-nos i desprès reprimir-nos com vulgars delinqüents.
I si, no els hi devem res. Ells, els espanyols a nosaltres molt. Per tant dema, el primer que ha de fer un patriota català és recordar el que va passar a Barcelona i denunciar-los, com còmplices d’un acte terrorista. La resta i vendre’s per uns calerons, tard o d’hora és paga.
Per cert, desmentir a ER no costa gens. Al Estat espanyol la cosa mai ha anat d’esquerres o dretes. La cosa ha anat d’interessos i de la “España una grande y libre”.