“No acordarem res a canvi de res”. Aquesta ha esta la màxima dels diputats de Junts i sense Grup parlamentari. Els quatre del PDeCAT els van situar al Grup mixt, deixant-los amb quatre diputats.
ER feia el contrari. Acordava, pactava i donava estabilitat al govern del PSOE-UP a canvi de res. Diem a canvi de res, perquè fins i tot el que pactaven s’ha comprovat que mai s’ha complert. NI amb les inversions, ni amb les competències, ni amb la desjudicialització, ni amb el català referit a la immersió lingüística.
El resultat electoral del mes de juliol i segons diu el Reglament del Congrés espanyol ni ER ni Junts poden tenir Grup Parlamentari. Fet que indica una minorització per obtenir recursos econòmics, una menor visualitat al faristol del Congrés i la possibilitat per participar amb llocs destacats a les Comissions Parlamentaries.
No ho diem nosaltres, va ser una de les propostes del PSOE tant a ER com a Junts. Estem disposats, a canvi del suport per la investidura del Pedro Sánchez, que tingueu Grup Parlamentari. El PSOE no ho va proposar per controlar la mesa del Congrés exclusivament.
Tant ER, primer i desprès Junts han explicat i exposat els acords per donar suport a la Francina i de moment no hem llegit quines han estat les cessions del PSOE de caràcter partidista i econòmic.
Ho podran amagar una estona, no gaire temps perquè el borbó iniciarà en breu les consultes als portaveus dels Grups parlamentaris inclosos el grup de no adscrits, i si ER i Junts hi van com a Grup parlamentari, quedarà clar el preu de la negociació per fer presidenta del Congres a la Francina.
Junts i ER, curiosament han volgut deixar clar que el seu suport al PSOE en cap cas te a veure amb la investidura de Pedro Sánchez. El problema és que el calendari per investir ja no te aturador una vegada i hagi proposta i si Junts ho ha fiat tot a la investidura, que algú ens expliqui de que ha servit pactar la mesa del Congrés, amb els del 155, a canvi d’un català al Congres, i la Unió Europea. Seria altra cop gairebé un “a canvi de res”.
ER ja ho ha deixat clar d’inici. Si al control de la mesa del Parlament pel PSOE i Sumar, si a l’ajut del PSOE per tenir Grup Parlamentari i Si a una investidura que quedarà subjecte a una certa Amnistia, alguns traspassos competencials i disminuir el deute català provinent del FLA. En diran pragmatisme i possibilisme, perquè barrar el pas a la dreta espanyola ja s’ha fet el 17 d’agost.
Junts per Catalunya, malgrat que la seva negociació tampoc està tant allunyada de la que ha fet sempre ER, com a mínim ha obtingut el compromís per escrit que defensarà l’ús del català i altres llengües a la UE.
La direcció de Junts i la Míriam s’han esforçat per deixar clar que les negociacions de la mesa del Congres no te res a veure amb la investidura.
Amnistia i dret a decidir (autodeterminació, referèndum pactat), més el lema de campanya “ja n’hi ha prou”, creiem que volia deixar clar que el paper de ER i la repressió s’havia d’acabar. Es va deixar i molt clar que qualsevol negociació tindria altres motivacions i garanties i que res seria a canvi de res.
Sembla i de moment diem que sembla, que així serà. Junts a pactat amb els del 155 per obtenir un cert èxit polític i el que no és diu obertament, però que tothom sabrà a partir del 22 d’agost, és si Junts per Catalunya te finalment Grup Parlamentari.
Junts sap, ho deurien saber-ho, que ni el PSOE ni el PP mai acceptaran que Catalunya faci i exerceixi el seu dret d’autodeterminació com qualsevol poble sotmès per dret de conquesta.
La obvietat està servida, i si, negociar i pactar la mesa del Congres, no és el mateix que investir a qui sigui per presidir un executiu durant quatre anys.
També sabem que les retribucions dels il·lustríssims diputats, que pot anar, sense tenir en compta altres privilegis, sobre els 5.134 € i pel portantveu del grup + 2.969 €, i que amb Grup a més es rep una assignació mensual distribuïda entre tots els Grups. Per cert gens menyspreable. També és poden dirigir Comissions Parlamentaries amb un increment de les retribucions.
Sense Grup ni cobra el portaveu, perquè no ni ha, ni te l’assignació com Grup, ni pot dirigir cap Comissió. Poca broma. No sabem la quantia, però si sabem que els càrrecs electes de Junts gracies al partit, col·laboren econòmicament de forma adequada. A ningú se li escapa que quan majors retribucions i aportacions rebin els càrrecs electes, major serà l’aportació al partit.
Junts a situat el llisto reivindicatiu alt, molt alt. Saben el que es juguen i també saben que el “partit abstencionista”, orfe de partit, pot incrementar-se si Junts no mante les seves propostes i compleix.
El mes normal que succeeixi és que els espanyols tindran noves eleccions als voltants del Nadal. Seria un miracle que el Pedro Sánchez s’avingués a possibilitar que els catalans ens manifestéssim sobre la independència.
Tenir constituïda la mesa del Congres ha permès que ses senyories ja cobrin aquest mes d’agost. Els Grups i portaveus també. Per tant tinguem investidura o no i fins les properes eleccions que serien al volta’n del Nadal, tothom al Congres cobraria.
És obvi que tenir Grup o no, també ha tingut a veure amb el pacte i de primera volta per fer Presidenta a la Francina. Junts ha de practicar i demostrar la dita de la veritat ens farà lliures.
Sobre tot explicar tot l’abast del pacte, és deixar clar el perquè i sobre tot que Junts no enganyarà amb una taula de diàleg. Dir que ho hem fet pel català, per unes Comissions que sempre seran d’utilitat dubtosa i per unes retribucions que van al partit per invertir-los per la independència, estem segurs, que molts patriotes ho entendran i fins i tot ho defensaran.
RSS Feed
