És gustos llegir i veure com els conceptes democràtics universals, per uns no valen res i per altres són la columna que socialment ho hauria de vertebrar tot.
Lenin, Vladimir Ilitx, va interpretar Marx i d’altres intel·lectuals de l’època per fomentar la lluita de classes, l’ internacionalisme solidari i la justícia social. Fer-ho suposava entrar en processos revolucionaris.
A la Rússia dels Zars és va fer. A Europa i Espanya és va fracassar. Les classes dominants hereves de les castes senyorials i d’una noblesa històrica ho van impedir. Fins i tot ens van fer creure que ens alliberaven del feixisme i nazisme. La seva victòria va servir per aturar futurs processos revolucionaris i sobre tot per deixar clar que el capitalisme era el futur. El franquisme en va ser la prova de foc.
No direm, com diu en Partal, que pretesament l’esquerra Barbie és internacionalista, ho que fan servir demagògicament el concepte, ho volem deixar clar. L’esquerra espanyola no és internacionalista. Pitjor, fins i tot en alguns casos esdevenen aliats del capitalisme, enemics interns de la seva ideologia i tant lluny de la solidaritat internacional com de posicions mínimes d’esquerres.
Les esquerres, ahir defensaven totes les causes dels oprimits. Pobles, nacions, societats, individus, sempre defensats per la classe treballadora i oprimida, ho fossin o no amb l’eina organitzada del partit. Mes tard una part de les classes dominants, la petita i mitjana burgesia també s’afegirien, però fen trampes. Ells mai renunciarien ni compartirien el seu “modus vivendi”.
Veure com el PSOE amb el silenci, ara de Sumar, va trair la solidaritat amb el Poble Sahrauí, n’és la prova que demostra que el PSOE és qualsevol cosa menys un partit d’esquerres.
Avui les esquerres solidaries a la Unió Europea és una fal·làcia i mentida. Avui ser de dretes o d’esquerres depèn del dia, dels interessos i de a qui s’ha de beneficiar.
Lenin ho va tenir clar, en Partal també. El PSOE ni Sumar són d’esquerres. Són un succedani més a prop del capitalisme que del socialisme. I sense avergonyir-se son capaços d’imposar les seves lleis, encara que fer-ho suposi desposseir de drets a les minories. Avui són els guardians d’un pretès progressisme, però com des de la segona guerra mundial permeten que els rics ho siguin més i les desigualtats mundials és mantinguin com al segle passat.
PSOE i Sumar que diuen i volen ser l’esquera pota negra, són els que defensen els postulats franquistes. Unitat territorial i de la llengua castellana imperiosa.
Per no voler no volen ni resoldre encaixos politics fen us de la màxima expressió democràtica, les urnes. Que ningú s’enganyi Catalunya només serà ama del seu destí unilateralment, o que un fet extraordinari no controlat els obligui a reconèixer que a la Península existeixen altres pobles a més del castellà.
Ser espanyol és una mentida orquestrada, Exactament com els comunistes volien fer dels iugoslaus. Cap espanyol pot ser i segurament no vol ser, un tros de català, de basc, de gallec o de castellà. La identitat és indivisible i la que no ho és sempre és imposada. Ho ets angles ho ets altra cosa. Ho ets alemany ho ets altra cosa. Ho ets italià ho ets altra cosa, Ho ets català ho ets altra cosa i si diuen que ets espanyol és per imposició fins que no és demostri el contrari i això només és pot resoldre amb les urnes. I si no volen posar-les, també queda clar, que el que no són és ni d’esquerres ni progressistes.
RSS Feed
