Junts pel Si, ha estat l’artefacte més proper al que els catalans demanaven al carrer, per guanyar-nos la independència.
ERC va rebutjar la proposta que Artur Mas va proposar a tot el sobiranisme el 25 de Novembre del 2014 al Fòrum de Barcelona davant de més de 3.000 persones. “Llista de País on jo pugui estar al davant o al darrere, ens va dir Mas”.
ERC ho va rebutjar de pla. Llistes separades deien. En Junqueras ho ha tornat a dir respecte el 27 S. El 20 D, però l’ha desmentit i els de Podemos han guanyat amb 13 Diputats i ERC i DiL han quedat al darrere. Junts, si més no, haguessin sumat 17 diputats, tantmateix com el 27 S, i els de les CUP, Podemites i unionistes variats s’ha l’agüessin embeinat.
ERC a contra cor, varen acceptar la candidatura de Junts pel SI. No ho diem nosaltres. Tertulians i militants destacats de ERC ho han escampat, dient-les de l’alçada d’un campanar. “Xantatge, imposició per fer eleccions”. Vaja un discurs a prop del que fan unionistes variats, que situen a Mas com el responsable únic de tots els mals.
Que la negociació, des de el 28 de Setembre fins el 23 de Desembre ha estat esperpèntica, no en tenim dubta. Junts pel Si, culpables per no dir que la Presidència de Mas era la ratlla vermella per començar a negociar el pla de xoc, que en el fons és l’únic que interessa als de les CUP. La CUP, culpables, perquè a quedat clar que el “qui” per ells, està per sobre de les penúries i deficiències socials de la gent.
Pot ser que el 27 els de la CUP diguin si, però no és descartable el no. Si és si, tenim procés i segur que estarem més a prop de la independència. Si és no, i per molt que el Baños insisteixi en trencar Junts pel Si demanant un altra nom, anem de pet a eleccions. Resulta que els de CDC són tant o més coherents que els de la CUP. De moment sembla que Junts pel Si també.
Anar a eleccions, no hauria de ser “cap mal de cap”. Reeditar Junts Pel Si, fins i tot amb nom nou, seria marca guanyadora. Les CUP per fer i treure representació i tal com va tot plegat, farien el que no varen fer a les municipals ni a les autonòmiques coalició amb Podemos. Els detalls hi són i militants de les CUP no s’ha n’amaguen. Tot clar, els de la independència amb pla de xoc social per un costat (Junts pel Si) i els d’esquerres catalans i espanyols per un referèndum impossible, dividits respecte a la independència i sense pla de xoc social que no sigui espanyol.
ERC pot creure que aquest tres mesos de negociacions amb la CUP, ha estat cosa de CDC i la CUP. Només pensar-ho, fa grima. ERC pot pensar fins i tot que els resultats del 20 D fan sentencia. ERC ha de saber que de moment ni procés constituent, ni govern, ni República. Anar, si és així per les CUP, a eleccions, per guanyar al PP, PSOE, Podemos, CUP i Ciutadans, només serà possible des de la mobilització total, que de moment només han aconseguit els de la ANC, Òmnium i l’AMI. Pensar que ERC o CDC per separats poden guanyar sense la unitat d’acció, els situaria al nivell de coherència de les CUP, però lluny de la majoria per la independència.
Si el 27 el no s’imposa, només l’acció destacada transversal per damunt de partidismes, ens pot fer guanyadors. Qui s’oposi i pretengui anar a unes eleccions, que tornaran a ser plebiscitàries, per fer-ne us partidista, ha de saber que seria la fi, si més no per uns quants anys, del procés. Queda dit i escrit.
RSS Feed
