Tothom ho sap. La unitat d’Espanya és el valor que permet mantenir l’espanyolitat d’arrel castellana, mantingut pels borbons i franquistes i ara per un seguit de personatges amb poder institucional o no.
Rajoy, Sanchez, Rivera, Javier Fernandez, Susana Diaz, Javier Solana, X. Garcia Albiol, Pablo Iglesias, Felipe Gonzalez, Guerra, Montilla, Chacón, Santamaria, Aznar, Bono, Emiliano Garcia, Fernández Vara, Montoro, Cospedal, Floriano, Arenas, Pons, i uns quant més, són els valedors politics de la unitat territorial d’Espanya. Defensar l’Estat espanyol n’és l’excusa per defensar la nació espanyola i única més privilegis varis.
Aquesta gent, té la certesa que la independència de Catalunya, els obligaria ha refundar moltes coses, però la més destacable, seria la construcció d’una nova Espanya i del seu Estat. Fet que obligaria a canvis excepcionals del seu estatu quo. No els uneix l’amor a la pàtria, els uneix la seva butxaca i el poder per decidir-ho tot.
Espanya sense Catalunya i sense acords futurs no és viable. La Espanya imperial, monàrquica i decimonònica, amb la independència de Catalunya deixaria d’existir.
Catalunya i els catalans, i sense segurament voler, estaríem ajudant a refundar una nova concepció territorial i estem convençuts que el paper dels pobles peninsulars seria determinant. La fi de castes varies, i de poders ocults i inconfessables, és el fet que posiciona a la dreta, centre i esquerra espanyola per oposar-se al dret a decidir dels catalans i com no a la seva independència.
Les CUP, aquest proper diumenge, poden engruixir la llista dels defensors de la unitat pàtria espanyola. També poden fer l’acte més patriòtic i revolucionari a favor dels catalans i de la resta dels pobles peninsulars.
Cotarelo ja ho va dir; “Avui l’acte més revolucionari és fer possible la independència de Catalunya, i fer-ho amb el President Mas que s’ha guanyat el dret a ser-hi, rebla el clau”. Cotarelo ho té clar la independència de Catalunya, suposa l’alliberament de molts del jou espanyol.
En som conscients pel que són i fan, que les CUP tenen un paper, que potser no volien, però volent o no, la historia farà d’ells herois o botiflers.
Decidir Si a Mas, ens possibilita i sense saber si l’èxit ens acompanyarà que tenim i encetem el Procés definitiu. La possible “revolució” la tenim servida i factible, donat que l’avala la transversalitat de la societat catalana. Decidir si, sens dubta donaria continuïtat al projecte avui minoritari de les CUP. El Si a la investidura és un si a Catalunya, en cap cas és un si a CDC, a ERC, a Demòcrates de Catalunya, a SI, a Reagrupament, a la ANC, a Òmnium, a l’AMI, a Sumate. És un si revolucionari per fer un país més lliure i més just.
Decidir No, pot suposar la fi de moltes coses, la de les CUP com alternativa política i social, segur. Decidir no, situa els de les CUP, o si més no el 50% de la militància, dins la llista dels defensors de la unitat pàtria espanyola.
Com sempre el dret a decidir és inviolable i ara decidiu vosaltres. Amb Espanya o amb Catalunya.
Amb tot des de aquest humil bloc os desitgem una bona entrada d’any i un millor 2016.
RSS Feed
