A primer cop d’ull sona be. “Reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat espanyol, sota el paraigües de la gran nació d’Espanya, clar. Un referèndum d’autodeterminació per Catalunya. De moment no extensible a d’altres realitats, rar. No donar suport a cap govern espanyol que no és faci seus aquests principis”.
Aprofundint una mica, no gaire, ens adonem que la realitat tossuda, no permet que Podemos sigui determinant per cap de les seves propostes.
Anem a pams. PP i PSOE i d’altres que ja no hi són, ens van dir NO a qualsevol tipus de consulta. Ni que fos jurídicament no vinculant. Permetre-ho és reconèixer que a l’Estat espanyol conviuen altres subjectes politics a més de l’espanyol. La majoria absoluta del PP permetia al PSOE una abstenció, i ni així.
PP i PSOE i ara Ciutadans, són els defensors de la pàtria franquista, una gran i lliure. Obrir el meló autodeterminista per Catalunya, és la fi de la Espanya decimonònica i segur borbònica. Una República catalana posaria en qüestió el model i les pròpies essències d’un espanyolisme sempre imposat. Ho saben i d’aquí les operacions substitutòries del PP i del PSOE per impedir-ho.
El bipartidisme potser té els dies comptats. La Espanya centralista, radial, pseudoimperailista i monàrquica de moment no. No és casual que Podemos obtingui gairebé el 50 % dels vots de Catalunya, País Valencia, Galicia i Euskadi. Un 50 % espanyolista amb gran dosis de progressisme i un 50 % pel dret d’Autodeterminació. Podemos triomfa just on la majoria vol marxar d’Espanya, si més no a Catalunya, hi ho fa des de la defensa d’un referèndum, que amb la boca petita diuen que el millor és que Catalunya formi part d’Espanya.
Podemos pot entabanar-nos amb un referèndum que esdevé impossible, ahir, i avui en el context que tenim. Tant el PP, com el PSOE i ara Ciutadans, són i representen la negació de tot allò que pugui esdevenir ruptura amb els seus privilegis. Espanya n’és l’excusa, el poder polític i econòmic el que compta.
Podemos no qüestiona la unitat d’Espanya, no qüestiona la monarquia ni els seus símbols. Per no qüestionar no qüestiona ni el sistema capitalista, com si que fan els de les CUP. Podemos sap que no ha guanyat, però una segona volta i el desencís espanyol al desgovern o govern impostat, els pot situar fàcilment per sobre del PSOE.
Podemos sap que no tindrem referèndum, Podemos sap que estratègicament ho ha de mantenir en el seu discurs per mantenir-se fort, fins les properes eleccions generals, que s’albiren a la cantonada, a les comunitats dites perifèriques. És fàcil i gratis dir que vols fer, sabent però que mai és farà des de l’acord espanyol.
Podemos és la nova força entabanadora de les esquerres. Són els constructors moderns de la Espanya eterna amb variants superficials. Esperem que ERC ho tingui clar i els de la CUP és malfiïn d’aquells que volen continuar construint més Espanya, encara que sigui d’esquerres i amb uns reconeixements que difícilment arribaran a port.
El dia que Podemos proposi la construcció d’un territori on els pobles siguin amos del seu futur, trencant amb els esquemes de la transició i de la Espanya unitària, aquell dia els començarem a creure. Una Confederació de Repúbliques Ibèriques en té la culpa. La resta i les promeses impossibles no deixen de ser més del mateix.
RSS Feed
