Avui en Xavi Xirgo director del Punt Avui en fa referències. “Agafem crispetes seiem al sofà i, ha mirar-nos-ho des de la barrera”. Només li ha calgut afegir, i fer-nos un tip de riure.
La ingovernalitat d’Espanya i el seu Estat i d’acord els resultats és un fet. Només pactes anti natura i per raons de garantir la unitat territorial d’Espanya pot fer possible un govern i aquest seria amb el PP i PSOE. Si això passes, el bipartidisme instituït a la transició tocaria la seva darrera “tocata i fuga”. El PSOE ho sap i d’aquí la ingovernalitat.
Una confluència del PSOE, més Podemos, més IU, més ERC, sumarien 170 diputats. La majoria per governar són 176. Caldria sumar els 6 del EAJ-PNB o els de Democràcia i Llibertat.
Nosaltres no veiem en cap cas que ERC i CDC (Junts pel Si), renuncien al procés per construir la República catalana. De fet la confluència entre PSOE i Podemos és podria donar, atès que els uns i altres defensen Espanya com entitat unitària i un referèndum pactat no te costos politics de futur. Que ho acceptessin els de Junts pel Si (ERC i CDC), seria la fi del procés i retrocedir a pantalles superades el 27 de Setembre.
Catalunya ja va fer el seu plebiscit, i no el van guanyar el PSOE, el PP, Podemos ni Ciutadans, el van guanyar Junts pel Si i les CUP. Confondre ara les eleccions espanyoles i pretendre dir que el procés està tocat de mort, és el que continua interessant als unionistes. De fet avui comentaristes de dretes i esquerres espanyols, no han trigat ni cinc minuts en brandar que el derrotat a Catalunya és Mas. Els hi és igual que aquestes eleccions no serveixin a les aspiracions catalanes. L’objectiu és trencar Junts pel Si i impedir l’acord amb les CUP.
Tothom del bàndol independentista ho deia; “I anem a tocar-los allò que no sona i que tastin de la seva medicina”. Els 17 diputats netament independentistes, l’únic que podran fer, si finalment hi ha govern a Madrid, és administrar uns recursos pels respectius partits i poca cosa més.
Madrid, ja no ha de ser cap prioritat. Negociar la independència és al que hem d’estar disposats. Els diputats independentistes no poden ser en cap cas moneda de canvi per altra cosa. Oblidar-nos on som ara i el que ens queda per fer a Catalunya, seria un desastre de proporcions bíbliques.
Els de la CUP han de rebre el missatge clar i definitiu de que, ho tenim acord i fem la nostra aprofitant la seva debilitat, o serem nosaltres els que plorarem com las “planyideres” ho fan amb els seus morts i enterraments.
Nosaltres podem fer Govern. Junts pel Si i les CUP volen el mateix, la independència de Catalunya i un pla de Xoc social possible. A Madrid la majoria vol la unitat d’Espanya, amb referèndum inclòs per part dels tercers, i d’un pla de xoc social ni en parlen.
PP, PSOE, Podemos i Ciutadans, des de diferents posicions ideològiques, només parlen de la Unitat d’Espanya i de la estabilitat política, la resta els hi sua, tot i que a uns més que a d’altres.
Per cert els més perduts i incoherents de moment són els del PSOE que en boca de Felipe González ja proposen l’abstenció per investir Rajoy. A Catalunya impensable i el motiu és clar, nosaltres volem marxar i ells quedar-se a l’Espanya de sempre.
És hora de que plorin ells. És hora de que nosaltres ens avancem en la cultura del pacte. És hora de que Catalunya i el seu futur tingui recorregut. És hora de que ens posem d’acord i el riure que sempre ens ha acompanyat els 11 de Setembre, el 9 de Novembre i el 27 de Setembre torni i que altra cop sigui mirall internacional.
RSS Feed
