
Els espanyols victoriosos fan del dia 12 d’octubre la celebració, que ahir era castellana, avui espanyola, per dir-nos, sobre tot als catalans que Espanya continua sent un imperi i que ser espanyol és un orgull.
Ho diuen sense avergonyir-se. Ho saben, és el seu costum. L’imperi castellà, construït a sang i fetge, amb derivades com l’esclavitud i l’espoli generalitzat de les colònies conquerides forma part del seu ADN. Avui amb formes suavitzades, som a la Unió Europea i segle XXI, continuen fen el mateix amb Catalunya.
Que a Catalunya sigui un dia festiu, és la manifestació que se’ns continua imposant el relat castellà. Espanyol per uniformitzar. Ho sabent, ho tenen clar, sense imposicions i violència Catalunya ja faria estona que seria lliure. Per això la insistència per fer-nos nostre el dia de la hispanitzat convençuts que uneix. El que no saben és que per molts catalans és un dia que associem i per sempre més al 18 de Juliol del 1936.
Els espanyols han continuat volent que quedi clar que el seu petit imperi continua manant i és amo del seu territori. Aquest cop ho han fet sentenciant la democràcia i les urnes. Ningú pot decidir res llevat dels espanyols. A Espanya només hi ha espanyols i els espanyols són els únics que tenen drets i obligacions. El 14 d’octubre la justícia espanyola togada i superior va condemnar a set homes i dues dones bones a més de 100 anys de presó. Delicte, posar urnes de forma legal per donar veu a la ciutadania. Voler decidir democràticament a Espanya és delicte.
El 15 d’octubre del 1940, els colpistes franquistes i feixistes van assassinar al MHP legítim Lluis Companys. Espanya deixava clar que cap aventura reformista podia reeixir i que per damunt de tot, separatistes, comunistes, socialistes, republicans i qualsevol demòcrata havia d’entendre que qüestionar la sagrada unitat pàtria, equivalia a ser passat per la “justícia” militar el TOP i la mort.
A Catalunya recordarem el 14 i 15 d’Octubre per saber que amb els espanyols no hi tenim res a fer. El 12 per saber que no tenim res a celebrar. I l’1 per saber que ho varem fer i que si ens hi posem ho podem tornar a fer.