El regne de Castella insuflats per la nova monarquia borbònica jacobina i absolutista va decidir que fer la guerra contra els catalans eixamplaria el seu poder.
No van ser els catalans menestrals i pagesos els que al 1640, sota el regnat de Felip IV, els que van decidir aixecar-se contra les penúries que les tropes reials comandades pel Marques de los Velez imposaven. Va ser un aixecament per defensar dels drets que d’antuvi Catalunya tenia i que els invasors volien liquidar.
Torna a ser una disputa entre els descendents d’unes monarquies estrangeres, tot i que els de la Casa d’Àustria tenia més seguidors a Catalunya, els que ens imposarien la guerra.
El 1714 i després de gairebé un any de resistència heroica dels barcelonins, amb La Coronela i l’exèrcit català, els borbons comandats pel Duc de Berwick, sotmeten Barcelona i Catalunya. Els Reals Decrets de Nova Planta de Felip V, imposen la llengua castellana i un espoli econòmic amb impostos que ens dura a la negra nit durant gairebé un segle.
La primera República, any 1873 1874, fracassa per l’absolut suport popular tot i una evident conspiració dels monàrquics. Un militar general Martínez – Campos restaura altra cop als borbons.
La Mancomunitat, 1914, va suposar el primer intent, desprès del 1714, dels catalans per millorar i construir un país amb futur. Castella i els espanyols amb els borbons tornarien a liquidar l’única proposta que objectivament era bona per Catalunya però també ho era per Espanya. Un altre militar Primo de Rivera acabaria amb l’incipient somni.
La II República, aquesta si d’arrel popular i republicana aconsegueix foragitar als borbons, però el fil constructor dels espanyols acabaria amb el somni dels catalans i la construcció d’un nou Estat que havia de ser federal.
Estatut de Nuria, 1932, retallat. Estatut de Sau, 1979, retallat. Estatut de Miravet, 2006, retallat, ribotat i minorat per 13 Jutges que tomben la legitimitat de tot un poble.
Som al 2017, a 28 dies de l’1 d’Octubre i com sempre a Espanya, els espanyols constructors de la Nació única, preparen el seu arsenal destructiu contra els catalans. Aquest cop les armes no hi seran, creiem. Aquest cop tindrem les mentides, les tergiversacions, les difamacions i l’insult com armes de destrucció.
Sembla que els espanyols castellans no hagin après res. Catalunya és terra de gent soferta i treballadora. Al mateix temps som gent amb memòria, que potser no és venjativa, però si selectiva i eterna.
Insultar-nos i anorrear-nos per la força de les armes i dret de conquesta només té un problema i és que no fa adeptes incondicionals, ans al contrari. Tard o d’hora la dignitat sura i en funció de les condicions històriques i socials pot ser que la dignitat i la seva defensa ens faci triomfadors.
No sabem ni podem endevinar el que succeirà en aquets 28 dies que queden fins l’1 d’Octubre. Fins i tot podria passar que l’Estat espanyol com al 1640, al 1714, al 1874, al 1931 i al 1978, torni a guanyar. Ara bé qui pensi que desprès dels darrers 7 anys, o 32, a Catalunya la vida continuarà sense que no hagués passat res, senzillament s’equivoca.
Els constructors de l’Espanya del segle XXI, han comés el darrer error no pactan. Catalunya ni és Espanya ni serà espanyola de cor. Haver combatut miserablement la identitat dels catalans, és l’error més greu que els espanyols castellans han comés tenint en compta que vivim en un mon globalitzat i majoritàriament democràtic.
Tant s’ha val que el desig democràtic sigui votar. Tant s’ha val que una gran majoria de catalans voldria una bona entesa amb els castellans, amb els gallecs i bascos. Tant s’ha val que fins i tot vulguem un futur compartit amb l’estat espanyol, i amb els espanyols que ara ja no volen ser castellans, gallecs o bascos. Els espanyols del segle XXI, com els antics, mai han entès que amb respecta sempre és construeix, amb imposicions, res.
Si l’obcecació dels que ara dominen i controlen el poder de l’Estat espanyol continua, els patidors moderns no seran els catalans seran els espanyols i estem convençuts que els catalans, que mai hem tingut el poder de l’Estat espanyol no en serem els culpables.
RSS Feed
