Data infame que a dia d’avui continua sen infame i vergonyant. Franco, uns comandaments africanistes de l’exèrcit, terratinents, banquers sense escrúpols i l’Església corrupta, van fer costat a un cop d’Estat contra una República democràtica que pretenia reformar-ho tot.
El suport de la Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini va fer-se efectiva des de la perspectiva ideològica anticomunista. La negociació i acords per adquirir armament i ajut logístic amb els nazis i feixistes per ajudar als colpistes, el varen fer els adinerats de l’època, l’Església i l’ajut d’empresaris americans que després també van finançar a Hitler per aturar als comunistes russos van ser elements clau. Franco va afegir a la lluita anticomunista la lluita contra los “separatistas catalanes”.
Franco va ser, amb els seus un assassí. Els seu avenç territorial comportava un espectacle infernal de mor i desolació. Assassinar, violar i fer del pillatge les seves armes a reraguarda, al crit de “viva la muerte” els convertien en sàdics que només volien atemorir als republicans. Presoners sense defensa, delators amb comptes pendents, capellans plens d’odi i falangistes sense escrúpols, van fer que camins i cementiris s’omplissin de centenars de cadàvers pels sols i únic delicte d’haver votat República.
Franco va guanyar la guerra. Franco va continuar assassinant i torturant acabada la guerra. Franco va instaurar una dictadura sense drets i sense urnes. Franco va instaurar la monarquia borbònica que la República havia foragitat.
Una reconciliació imposada i dirigida pels franquistes, mai ha resolt la convivència de les dues Espanyes de Machado i menys la dels pobles de la Península.
Avui els nefranquistes no només no condemnen la dictadura franquista, sinó que la volen transformar dient que va ser una necessitat davant les ordes dels rojos massons i separatistes. Avui als torturadors vius del franquisme se’ls condecora. Avui existeix la fundació legal de Francisco Franco. Avui desenterrar als republicans assassinats durant i desprès de la guerra és un drama. Avui i desprès de 39 anys de “democràcia”, l’únic Parlament d’els que hi ha a l’Estat espanyol que ha condemnat el franquisme, deixant nuls tots el judicis franquistes ha estat el de Catalunya. Avui Franco i el falangista José Antonio disposen d’un mausoleu venerat pels seus i vigilat per una ordre religiosa depenent de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana. Deu ni do.
Catalunya, tard però ha restituït la dignitat dels represialiats i assassinats pel franquisme a Catalunya. Catalunya l’1 d’Octubre farà un pas mes per deixar i desconnectar d’un Estat que mai ha volgut renunciar a les essències franquistes. Tots els demòcrates i republicans haurien d’entendre que la independència de Catalunya també ha de servir per enterrar definitivament el franquisme. El camí està marcat i tothom pot decidir, amb els demòcrates republicans o amb els neofranquistes corruptes de sempre.
Postdata; El cartell, avui continua retratant als del PP i uns quants del PSOE. Utilitzar-lo potser seria un xic escatològic, però segur que no desmereixeria en res el que a dia d'avui fan.
RSS Feed
