
El cop d’Estat “fallit” del 23 F, militar, va canviar-ho tot. El pacte de la transició va quedar esmicolat i els socialistes van ser els encarregats de certificar-ho. Com el GAL, no és podrà demostrar però els fets ens apropen al convenciment que el postfranquisme, el socialisme i els borbons ho van orquestrar tot.
La LOAPA, llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic, va ser la Llei que UCD i PSOE van pactar, amb el silenci dels comunistes i la protesta dels nacionalistes perifèrics.
Començava la fi d’un pacte transaccional i una recentralització lenta però inexorable. AP ara PP i el PSOE, defensaven i defensen la nació espanyola i el seu Estat com eina matriu i sobirana. Els de IU i ara UP, també.
Construir el relat per demostrar que Espanya és un Estat de dret, i fer veure que les regions espanyoles tenien un paper rellevant, va ser la gran troballa dels espanyols unionistes. Controlar el Congrés. Avui PP, demà PSOE. Controlar el Tribunal Constitucional, uns propers i amb carnet del PP i d’altres al PSOE. En diuen conservadors i progressistes, però sobre tot defensors de la unitat territorial d’Espanya. Controlar l’exèrcit. Controlar la Guardia Civil i els seus operatius legals o clandestins. Controlar la Policia Nacional espanyola. Controlar l’espai aeri, el marítim i les comunicacions. Controlar les relacions internacionals. Controlar les aportacions amb euros provinents del exterior i UE. Controlar. Controlar qualsevol aspecte que pretengui reduir el poder de l’Estat, emergències, inversions, finançament, educació, per evitar-ho.
Controlar-ho tot per decidir i mostrar a tuti quanti que Espanya és una nació amb un sol Estat i que la capital és Madrid, és el relat jurídic, polític i administratiu que conforma el seu “relat democràtic i la seva legitimitat”.
També calia uniformitzar les poques atribucions i competències. El cop d’Estat és l’excusa que va determinar que a Espanya s’havia d’imposar, i fer-ho “legalment i democràticament” per dir que tothom era igual, menys alguns. Catalunya no podia ser diferent a qualsevol altra regió.
PP i PSOE han tingut totes les eines legals per recentralitzar competències. Una majoria que ha permès mantenir el Valle de los Caidos, mausoleu de Franco i José Antonio feixistes i falangistes. Que ha permès que el franquisme sigui legal amb fundació inclosa. Que ha preferit continuar des de Madrid una comunicació radial. Que ha preferit fer un AVE de Madrid a Sevilla que no aporta cap valor afegit, abans que fer el Corredor del Mediterrani, volgut pels europeus i productors. Són els que han pretès eliminar llengües per imposar el castellà arreu. Són els del relat amable del franquisme, oblidant i tapant les atrocitats de la guerra i la dictadura. Són els constructors, i ara amb els de Ciutadans, de la Espanya que sempre havien volgut els militars colpistes espanyols i les castes funcionarials dels ministeris.
Que ningú ho dubti, si perdem la partida, Catalunya serà una regió més d’Espanya en menys d’una generació. El català serà tant residual com ho és al Congrés espanyol. La historia a les escoles serà la de que Lorca s’han va anar de viatge i que Franco va ser un patriota espanyol.
Que ningú ho dubti, modernitzar la Espanya improductiva només és pot fer des de la solidaritat imposada i empobrint Catalunya i els Països Catalans, cosa que continuaran fent fins acabar la feina espanyolitzadora.
Que ningú ho dubti, si perdem, ni drets que no vulguin que tinguem, ni llengua pròpia, ni millores de cap tipus fins que no practiquem vassallatge i abracem la espanyolitat castellana. Aquesta gent quan guanya arrasa i amb el franquisme va quedar pales. Queda dit.