“Cap llei ni cap desig de poder pot esdevenir el futur d’un poble”.
Franco durant la seva dictadura va posar dues vegades les urnes (Referèndum al 1947 per aprovar la Llei de successió en la prefectura del Estat i al 1967 per la Llei orgànica del Estat). Mai per escollir representants ni per tractar temes socioeconòmics.
De fet, la dictadura franquista va imposar el relat de la autarquia i que amb un lideratge de ma de ferro el futur seria ple de flors i violes. Silencis i traga-les han estat els fonaments per tenir societats injustes, intransigents i allunyades dels mínims estendards democràtics.
Els franquistes ho van tenir clar. Ho pactaven una transició amb el mínim de concessions, o els esdeveniments internacionals acabarien amb ells. Llàstima que els “antifranquistes” del moment no ho veiessin.
Les concessions en cap cas tenien res a veure amb que els franquistes abracessin la bona nova democràtica, ans al contrari, la concessió va ser democràcia per franquisme. Franquisme legitimat, franquisme amnistiat, franquisme legal, i a canvi urnes a dojo, limitades i controlades.
El franquisme va tenir el seu “miracle”. Una part important de la societat mai va reclamar drets de cap tipus i va viure sense participar a la construcció de res i la dictadura va perviure 40 anys. La por ho va fer possible. Llevat de moviments menors, minoritaris i reprimits fins la mort, que mai van acabar amb la dictadura.
Alguns de bona fe, creien que amb unes quantes noves generacions, els fonaments democràtics, farien oblidar els temps de les dictadures i el feixisme. Doncs no, avui la intolerància ideològica és tant forta i profunda com quan la dictadura franquista. No han après res, o potser és que mai ho han volgut.
La corrupció política franquista, una legitimitat del regim del 78 imposada (Monarquia o República, tricolor o roja i gualda encara per triar), una obsessió centralista i unitarista, i prohibir que la gent decideixi, ens mostren que ni la transició, ni els 40 anys que portem de pseudo democràcia ens han ajudat a resoldre les diferencies socials i territorials de la Península.
Quan franquistes i la gent d’esquerres espanyoles defensen el llegat de Franco enemic de la democràcia i les urnes. Quan la objectivitat de la historia s’amaga a les escoles. Quan la injustícia històrica ni tant sols s’explica. Quan s’amaga que Franco va ser un colpista militar contra la democràcia i la República. Quan el llegat franquista és legal i subvencionat, és quan podem dir obertament i sense por a equivocar-nos, que després de 40 anys molts no han aprés que vol dir viure en democràcia i curiosament la majoria són del bàndol espanyol unionista. Són els que demanen reconciliació sense admetre els seus crims.
Als catalans de moment se’ns castiga com en temps de Franco per posar urnes, l’assassinat ara complicat, cosa que certifica el que diem.
Els espanyols unionistes viuen millor amb el franquisme que amb la democràcia. Fins i tot a les urnes no castiguen ni la corrupció ni la mentida. Nosaltres volíem decidir amb urnes i paperetes, armes de destrucció massiva, ells volien impedir-ho amb un “a por ellos”. 40 anys de democràcia i no han après que vol dir democràcia i ser un demòcrata. Llàstima.
RSS Feed
