Els de Junts a Madrid, han fet del “a canvi de res”, no, el seu Lev motif, el que ha durat el Govern del Sánchez. Posició que deixava clar que les estratègies entre Junts i ER estan a les antípodes.
“A canvi de res” gramaticalment vol dir, que a “canvi del que sigui”, si. El problema, i no és circumstancial, és definir i explicar “a canvi de que”, Junts pot donar la investidura a un espanyol contrari a l’autodeterminació i molt més que proper al 155.
Pels de ER, tot i tenir una clau petita per la governabilitat del PSOE-UP, el seu preu i èxits negociadors, és públic i notori, ha estat prop del èxit zero. Els indults parcials a 9 repressaliats Vips, una modificació penal, que ha obert la porta a una repressió de base indiscriminada, més una llei, La mordassa, que volien derogar, o modificar, ni una cosa ni l’altra. Aquest és l’exitàs de ER.
Les alineacions astrals, acostumen a tenir la seva part oculta del astre Sol. Avui ningú discuteix que Junts amb Puigdemont tenen la capacitat negociadora que ja volien ahir, però que els números no donava.
Però “a canvi de que”, Junts pot donar els seus vots per investir Sánchez. Cal saber que Junts no és una organització amb una sola fidelització ideològica i que de moment les forces internes estan prou dividides que no vol dir confrontades, que de moment és tradueix amb una més que molt bona fidelitat a l’estratègia negociadora de Junts.
Qui oblidi la conferencia del MHP Carles Puigdemont, feta amb el coneixement i acord de l’executiva de Junts cometrà un greu error.
Tot i que Sumar, que és qui porta la veu cantant i disposada a una certa crema, ha posat l’amnistia sobre la taula, això si a canvi de la renuncia de la unilateralitat, sembla que amb això ni hauria d’haver-ne prou. Pels de ER ja ho donen per fet i amb això en tenen prou.
La reflexió que Junts ha de fer és molt simple: Ni ha prou amb l’amnistia? Cal el reconeixement èxplicit que Catalunya és una Nació? Cal que exercir el dret d’autodeterminació tingui el reconeixement i porta oberta per exercir-lo? Cal deixar clar una revisió del model de finançament com el del model basc? Cal blindar totes les competències traspassades? Cal que és traspassin les competències integrals de les rodalies ferroviàries? Cal que és retorni el deute generat pels incompliments dels PGE durant la legislatura?
Junts te mala peça al taler. Ho diem perquè en som conscients, millor pactar que una confrontació radical. Ara be, creiem que definir els continguts del pacte, determina si cal renunciar a la confrontació política o no.
Seria bo, convenient, necessari que Junts tingui la valentia d’explicar els mínims per investir al Sánchez. És hora de les concrecions. El pacte pot ser històric si el seu contingut ho mereix. I pot ser històric si el conjunt del partit també se’l fa seu.